Ez 17, 22-24
El
cedre era símbol de la dinastia reial; es caracteritzava per la seva
excepcional grandària, la qualitat de la seva fusta i la seva
singular bellesa. El rei a l’exili, era com un cedre assecat, però
Déu arrencarà una punta tendre del brancatge del cedre, el plantarà
de nou, al cim d’una muntanya, i esdevindrà un arbre magnífic. El
nou Israel, serà com un rebrot jove, plantat a la muntanya, i això
faria renéixer un poble, que perdurarà tal i com fan els cedres.
En un moment en que el
poble jueu, depositari de les promeses de Déu, experimenta la seva
impotència, exiliat a Babilònia, la insistència del profeta sobre
l’obra de Déu, és la millor font de confiança.
L’expressió “els
ocells de tota mena s’ajauran a la seva ombra”, és una manera
d’evocar les nacions paganes, que també hi trobaran aixopluc.
..........................................................
Jesús
“no deia res sense paràboles”, és la millor manera d’intentar
ser comprés. Al començament, el poble d’Israel no podia concebre
el Regne de Déu fora de en termes de sobirania, i en la Bíblia en
tenim molts exemples d’aquest criteri: “El Senyor manté el seu
tron en el cel, el seu regnat domina tot el món” (Ps 103, 19).
Jesús compara el Regne
de Déu amb una llavor que creix per si sola, sense posar-hi res més.
Jesús sembra l’evangeli i el deixarà créixer dins el món, sense
intervenir-hi, de manera aparent ... però tornarà al moment de la
collita.
La presència del Senyor
és evident al començament i ho serà a la fi: al sembrar les
llavors i a la collita. En l’interval, hem de procurar que la
llavor sembrada creixi i doni fruit, però es posa de manifest, que
el creixement del Regne no depèn pas dels esforços humans, sinó,
sobretot, del voler de Déu.
La petitesa del gra de
mostassa, dels inicis del Regne, no ha pas d’enganyar-nos, doncs la
seva reeixida serà notable; malgrat la feblesa del seu començament,
l’església s’estendrà per tota la terra. El petit gra de
mostassa, esdevindrà un gran sistema aixecat sobre la terra, capaç
de protegir als qui s’hi vulguin aixoplugar.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada