Is 50, 4-7
El
profeta Isaïes parla del seu poble, perseguit i humiliat en l’exili
a Babilònia, i li recorda que és el servidor de Déu, que Déu
compta amb ell per assolir el seu projecta.
La
principal característica del Servidor és l’escolta de la Paraula,
mantenir la orella oberta. “Escoltar” té un sentit particular en
la Bíblia, vol dir fer confiança ... malgrat el que pugui venir. És
la historia d’una confiança mútua: Déu confia en el Servidor i
li proposa una missió, i el Servidor accepta la missió amb
confiança ... i això és el que donarà força per afrontar els
entrebancs i persecucions. El Servidor que posa en pràctica la
paraula que escolta, esdevé molest: alguns entenen la crida, però
d’altres la refusen i, en nom de les seves raons, persegueixen al
Servidor.
Llegint
el final de Jesús, podem veure com el Crist respon exactament al
retrat que ara fa Isaïes del Servidor de Déu: escolta de la
paraula, absoluta confiança i certesa de victòria enmig de la
persecució.
...................................................................
Lc 22, 14 – 23, 56
Partir el pa i
repartir-lo, és propi del ritual jueu del sopar de Pasqua; la
novetat està en que Jesús va identificar aquest pa amb la seva
persona. La última copa de vi, també del ritual, la identifica amb
la seva sang amb la que, simbòlicament, segella la nova i definitiva
Aliança; la primera, Moisés també la va segellar amb sang. Però
... entretant, un el traeix, l’altre el nega i altres sols es
preocupen de qui manarà més, en el Regne que s’apropa.
El relat de la Passió,
cada evangelista l’elabora en base a la seva pròpia sensibilitat,
i Lluc mostra un Jesús que viu els últims moments amb una certa
pau. El de Lc, és considerat l’evangeli de la misericòrdia, i no
insisteix en el sofriment físic de Jesús (no hi ha coronació
d’espines ni flagel·lació), per ell, la Passió és com una crida
a apropar-se a Déu. Hi ha tres aspectes que no es mostren en els
altres evangelis: 1) “mentre el gall cantava, el Senyor es girà i
mirà Pere” (22,61); és una mirada delicada, que ajudarà Pere a
aixecar-se de nou. 2) “Pare perdona’ls, que no saben el què fan”
(23,34); el condemnen i el maten, i les seves úniques paraules són
de perdó, els justifica: no saben el que fan. 3) ”Jesús recorda’t
de mi quan arribis al teu Regne” (23,42); sembla que és l’únic
que ho ha entès ... “avui seràs amb mi al paradís”.
Lluc vol també
subratllar el to personal i íntim de Jesús amb el Pare i, sovint,
el mostra pregant: en el mont de les Oliveres (22,42), el perdó
donat a la creu (23,34), i el seu abandó al Pare a l’instant de la
seva mort (23,42).
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada