s 43, 16-21
El
profeta ens convida a no mirar enrere, sinó procurar veure el món
nou que Déu farà sorgir. El 2º Isaïes viu durant el s. VI aC,
durant l’exili a Babilònia, on el poble viu angoixat per la
destrucció de Jerusalem i el seu Temple, i per la deportació que
això va comportar. El poble es sent abandonat, però, en nom del
Senyor, el profeta fa una crida a l’esperança : els exiliats
retornaran i serà com un altre Èxode. En el desert de Síria, que
els separa de Jerusalem, Déu traçarà una ruta i farà sorgir un
riu dins el desert, i tant els animals com els humans hi viuran en
pau ... serà com una nova creació.
....................................................
Jn 8, 1-11
Els mestres de la Llei i
els fariseus, intenten posar un parany a Jesús, a fi de poder-lo
acusar. Un parany rebuscat, no té sortida sigui quina sigui la
resposta de Jesús: falta d’obediència a la Llei, si no accepta la
condemna de la dona, o manca de la misericòrdia que ell predica, si
hi està d’acord. Però, seguint l’Escriptura, no hi hauria de
faltar l’home, en la proposta de condemna que fan de l’adulteri
(Lv 20, 10).
Davant d’aquesta
provocació, Jesús es pren el seu temps, tot escrivint a terra amb
el dit, i després els hi fa una proposta: “el qui no tingui pecat,
que tiri la primera pedra”, i continua escrivint a terra. Amb
aquest gest, com a refús a respondre, Jesús es manté com absent, i
cadascú és enviat cap a si mateix, cap a la seva pròpia
consciència; si volen fer de jutge, que comencin a jutjar-se ells
mateixos.
Els acusadors de la dona,
no són pas acomiadats per Jesús ... però comencen a marxar, en
primer lloc els més vells, els que tenen més experiència de la
misericòrdia de Déu, o potser, també, els més intel·ligents.
Una vegada fora els
acusadors, el clima tens s’ha esvaït, i Jesús diu a la dona: “no
pequis més”. No és pas tot permès, el pecat resta condemnable,
però sols el perdó fa recobrar la dignitat i posa de nou en camí.
Semblant al text d’Isaïes, podríem dir: no pensis més en el
passat, una nova vida se‘t acaba d’obrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada