Za 12, 10-11; 13, 1
És
difícil interpretar aquest text. Zacaries és un profeta que parla
després del retorn de l’exili a Babilònia. El poble, per un voler
de Déu, ha tornat a la terra dels seus avantpassats, però la
situació no és gaire bona, doncs s’ha de reconstruir tot. El
profeta vol fer reviure l’esperança del poble, i parla d’un home
misteriós, enviat per Déu, que es presenta com aquell que han
traspassat (és a dir, menyspreat, refusat, mort), i tothom plorarà
la seva mort “com es plora la mort d’un fill”.
Així, els habitants de
Jerusalem, s’adonaran de tot el què han fet, que els va portar a
l’exili, i es penediran, ploraran ... i seran perdonats: “brollarà
una font per purificar els pecats dels descendents de David”.
L’evangeli de Joan hi
ha volgut veure una al·lusió a Jesús. (19, 36-37): “s’havia de
complir allò que diu l’Escriptura ... miraran aquell que han
traspassat”.
.............................................................................
Lc 9, 18-24
La
pregària prèvia de Jesús mostra la importància del què anava a
dir: “qui diuen que soc jo?”. La opinió de la gent fa referència
al passat, és un profeta d’altre temps, Joan Baptista, Elies, un
profeta ressuscitat, que dóna a entendre que la idea de la
resurrecció estava ja molt estesa; els homes no saben obrir-se a la
actualitat de Déu, al avui de Déu ... “i vosaltres? continua
Jesús. Pere diu que és el Messies, probablement impressionat per
tot el què ha vist. Però, no han entès encara la manera com Jesús
ve a fer de Messies, que no és pas com ells esperaven: un rei per
treure els romans, i uns càrrecs a repartir; és per això que Jesús
els manà de no dir res a ningú. La seva veritable missió és de
servir i no de poder.
Llavors, Jesús anuncia
la seva Passió, mort i resurrecció, una imatge de Messies molt
diferent del que havien previst ... i també els adverteix de les
complicacions que els esperen: qui vulgui continuar seguint-lo, “que
prengui cada dia la seva creu”. Jesús no pretén donar mèrit al
dolor, com si el dolor fos un valor en si mateix; vol dir que han
d’estar disposats a posar la vida al servei dels altres, i a viure
de la mateixa manera que ell va viure, malgrat saber que aquest estil
de vida els pot portar persecució i, potser, mort.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada