La primera mirada de Jesús no es dirigeix al "pecat" sino al "sufriment"
2Sa 12, 7-10.13
David comet un
adulteri i un crim: amb un harem ple de dones, es fa portar al llit
l’única dona d’Uries, un oficial seu que esta a la guerra i el
fa matar, per encobrir així la seva acció. El profeta Natan li
retreu la seva conducta i li explica la historia d’un home ric que
pren l’únic anyell d’un pobre, per oferir un àpat als seus
convidats. David, que havia estat pastor i coneixia el valor afectiu
d’una ovella, diu: “Aquest home mereix morir !”. “Aquest home
ets tu !”, li respon Natan.
El profeta explica la gravetat de la
falta comesa: ha infringit la Llei del Senyor, ha menyspreat Déu.
David, però, no intenta justificar-se, sinó que reconeix el seu
pecat d’atribuir-se el dret abusiu sobre la vida i la mort en
benefici propi. Déu el perdona: “...no moriràs”. El perdó de
Déu no és un esdeveniment puntual, sinó un do constant del seu
amor, malgrat les nostres infidelitats (perdó = do més enllà), i
és per això que David continuarà sent objecte dels seus dons. Però
el perdó no vol pas dir el retorn a la innocència; els nostres
actes porten els seus fruits i, des d’ara, “l’espasa no
s’apartarà mai més de casa teva”. La vida de David en va quedar
afectada, tres dels seus fills van morir violentament. El rei,
encarregat de fer justícia, també esta sotmès a la justícia de
Déu, encara que el que li passarà a David no és pas per una
voluntat expressa de Déu, però l’oracle l’invita a veure-hi una
conseqüència del seu pecat.
...................................................................
Lc 7, 36 - 8,3
Un fariseu convida Jesús a un àpat (no tots li són hostils).
Cal situar-se en l’escena: la porta esta oberta, i els convidats
estan ajaguts sobre un divan a l’entorn de la taula i amb els peus
cap enfora; això permet explicar que la dona podés entrar i arribar
als peus de Jesús, que quedaven a distància dels altres comensals.
La dona mostra un notable atreviment entrant a casa d’un home
socialment pur, sent ella impura. Jesús, però, no la refusa, i això
li fa recobrar la seva dignitat, i li cauen les llàgrimes, perquè
se sent perdonada. Està a prop de Déu aquell qui creu que Déu és
proper, i és perdonat aquell qui creu que Déu perdona.
Una altre lliçó és que Déu no
dubte pas d’acostar-se als pecadors, és misericordiós, l’atrau
la misèria, sia física o moral. Però això no ho entén pas el
fariseu: “... si fos un profeta ...”, i Jesús el convida a
sortir del seu error. Li posa un exemple i després li fa un recompte
dels detalls i atencions que ha rebut de la dona, i no pas d’ell
que era l’amfitrió. Simó no té cap problema per interpretar la
paràbola que li proposa Jesús, però, tant ell com els altres
convidats, pensen que seran salvats gràcies a que compleixen la
Llei, i no senten cap necessitat de conversió. La dona, però,
participa en la seva salvació prenent la iniciativa d’anar a
trobar Jesús.
Al final del text, sorprenentment, es
pot veure Jesús rodejat també de dones deixebles, algunes amb nom i
tot, en contra de la costum jueva; és una actitud de ruptura, que
encara costa d’acceptar per l’Església actual.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada