Perseverança
Ex 17, 8-13
És un combat d’Israel
en el desert, per sobreviure, i Moisés vol mostrar que Déu està
amb el poble. “Amb la vara de Déu a la mà”, es refereix al
bastó que va aixecar per separar les aigües i obrir el camí pel
poble, a la sortida d’Egipte, i també per fer sortir aigua de la
roca, quan no en tenien en el desert. El bastó no fa pas màgia,
sinó que esdevé un símbol per posar de manifest que Déu hi és.
Dalt del turó, mentre
Moisés mantenia les mans alçades, que és l’actitud de pregar,
Josué guanyava als amalaquites. És Déu qui actua, però és
necessària la nostra participació. Les nostres mans, combatent, o
aixecades pregant, són la nostra col·laboració a l’obra de Déu.
Però quan un perd les forces, és bo de trobar qui ens ajudi a
sostenir les nostres mans defallides, i aquest és el paper de la
comunitat.
.............................................................................
Lc 18, 1-8
En
aquest text, Jesús vol convidar els deixebles a no desanimar-se en
el seu intent d’implantar el Regne de Déu al món: cal ser
constants en l’oració. La viuda de la paràbola és obstinada en
la petició al jutge, perquè creu que la seva causa és justa. Se’ns
vol mostrar un exemple de humilitat, de necessitat; la primera
condició per participar en el Regne és reconèixer la nostra
pobresa. En segon lloc, es vol donar un exemple de perseverança, de
constància en la petició.
La paràbola té un final
feliç, però això no sol pas ser lo habitual en la vida: ¿quanta
gent mor, sense que es faci justícia? guerres, fam ... i, igual que
en l’Antic Testament, la gent es pregunta ¿fins quan el silenci de
Déu? ... Però llegint amb atenció l’evangeli, s’adquireix la
impressió que no se’ns presenta pas un Déu omnipotent, que ho
arregla tot, sinó més aviat un Déu pacient, que camina junt als
pobres en la seva lluita, i no pas al davant dels poderosos. El
cristià, conscient de la companyia de Déu en el seu camí, no ha de
defallir, no s’han d’esperar miracles, sinó insistir en l’oració
demanant forces per perseverar. Amb l’oració sabem que Déu està
amb nosaltres.
El text acaba amb una
pregunta: ¿Quan vindrà el Fill de l’Home, trobarà fe? ... El
Fill de l’Home és algú que s’espera per la fi del món (Dn 7,
13) i fins la seva vinguda, la fe serà sempre un combat, una prova
de resistència. Aquesta pregunta sembla ser un advertiment, és
com dir que si no vigilem, acabarem deixant de creure.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada