I tu, on cerques la teva seguretat?
Is 49, 14-15
El
text s’emmarca en l’època de l’exili a Babilònia, on el
poble, a causa de la forta influència política, social i també
religiosa de Babilònia, es sent abandonat, perd la seva confiança
en Jahvé, i es pregunta si té encara un esdevenidor com a poble de
Déu.
El profeta, amb una gran
tendresa, diu que Déu no oblida pas el seu poble exiliat, i
identifica el Senyor a una mare que, passi el que passi, mai
abandonaria el seu fill. És un dels pocs textos en que la Bíblia
compara Déu amb una mare. Déu actua com un pare i com una mare,
manifesta el seu amor d’una manera que inclou totes les possibles
apreciacions humanes.
.............................................................
Mt 6, 24-34
Jesús es dirigeix a la
gent pobre que el segueix, que esta preocupada pel present i pel
futur, per la subsistència i per la vida, i els convida a posar-se
en mans de Déu. Jesús els ensenya que és l’amor total que Déu
reclama de nosaltres, i no podrem servir-lo incondicionalment si
tenim el nostre cor lligat a les riqueses temporals. Els
esdeveniments de la vida present ens exposen a adherir-nos a les
coses de la terra, del món, a aconseguir tresors; desitgem la
riquesa perquè hi veiem un mitjà per esdevenir lliures ... però es
pot produir el contrari, que esdevinguem esclaus del diner, i això
pot portar també a la violència. És el Regne que cal buscar per
damunt de tot ... “no es pot servir alhora Déu i el diner”.
No hi ha unes
prescripcions concretes a seguir, sinó que es proposa un estil de
vida. Si creiem que Déu és Pare, ens hem de posar a les seves mans
... i per il·lustrar-ho, ens dóna l’exemple dels ocells del cel i
els lliris del camp, a manera de metàfora. Confiar en Déu, però,
no ha de donar la impressió que, automàticament, ho obtindrem tot
sense cap esforç; tenir confiança en Déu és no enfonsar-nos
davant les dificultats, convençuts que Déu està al nostre costat.
La seguretat és una necessitat bàsica en l’ésser humà, i Jesús
diu que l’hem de saber buscar en Déu i no pas en les riqueses
terrenals.
Ens hem d’alliberar de
l’ansietat i les preocupacions que omplen els nostres cors, a fi de
ser lliures per buscar, sobretot, el Regne de Déu.
Joan i Roser