Ac 2, 14, 22-33
Pere,
atemorit fins ara, es desvetlla amb la vinguda de l’Esperit,
s’aixeca “es posa dret” per parlar al poble d’Israel. És el
primer discurs de la jove Església que comença. Els pelegrins
vinguts d’arreu, compartien l’esperança d’Israel en la vinguda
del Messies i, és per això que Pere s’aixeca per anunciar que el
Messies que esperaven ja ha vingut: Déu ha complert la seva promesa.
La predicació de Pere va
dirigida a tothom, i presenta els tres aspectes de la vida de Jesús
que compondran el credo de fe més antic: un Jesús històric,
acreditat per Déu amb prodigis i senyals, la seva mort en mans de
les autoritats jueves, i la seva resurrecció obrada per Déu. Vol
també fer èmfasi en la continuïtat de l’obra de Déu a través
de Jesús, i per fer-la evident, invoca el que deia David referint-se
a ell (Sl 16, 8-11). Pere acaba el discurs amb un signe
d’autenticitat: “nosaltres en som testimonis”.
...............................................................
Lc 24, 13-
35 No és
la narració d’un fet històric, sinó una composició teològica,
que vol donar un missatge a través d’una parella de deixebles
(Cleofàs i la seva dona) que, decebuts per la mort de Jesús
tornaven a casa seva, a Emmaús; tenien la idea d’un Messies
alliberador, triomfador. Les dones també eren deixebles: “Vora la
creu hi havia ... Maria, muller de Cleofàs” ( Jn 19, 25), i altres
cites. I un signe de que no era un relat històric: eren deixebles,
però al Sopar de comiat sols hi havia els Dotze ... com, doncs,
podien reconèixer Jesús en el gest eucarístic de partir el pa, si
ells no hi eren?
Quan s’apropa Jesús
“els seus ulls no el reconeixen”, però al explicar el sentit de
les Escriptures, “se’ls hi obren els ulls”; estem parlant,
però, d’una lectura cristiana de l’Escriptura, els jueus no ho
veien pas així. Reconèixer Jesús com el Messies no és pas una
evidència, l’Escriptura, així de clar no ho diu enlloc, i sols
esdevé evident quan els ulls se’ls hi obren, comprenen el sentit,
i llavors “el cor s’abrusava dins nostre”.
No es diu pas quins
textos cita Jesús, sols que “no calia que el Messies patís ...
abans d’entrar a la glòria?”. Però, seria trair les
Escriptures, creure en un exigència de patiment i de mort, per part
de Déu; el mateix Jesús diu: “No hi ha amor més gran, que donar
la vida pels qui un estima”. Es tracta d’assumir les
conseqüències de la opció d’estimar la humanitat proclamant el
seu missatge, malgrat el que això pugui comportar.
La trajectòria de
Cleofàs i la seva dona, és una mostra de com haurien de ser les
nostres celebracions de l’eucaristia: cal escoltar i entendre les
lectures, la Paraula, per després poder reconèixer Jesús en el pa
que es trenca i es reparteix.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada