Ac 2, 42-47
Aquest relat està
clarament situat dins els primers dies de l’Església, i comença
per resumir, un xic idealitzada, la vida de la comunitat, dins un
primer “sumari”. Explica l’estructuració de la comunitat
cristiana en base a quatre pilars: 1)
escoltar l’ensenyament dels apòstols, que és acollir les paraules
i fets de Jesús, que ells van viure, 2) instaurar entre els creients
unes noves relacions, que impliquen no
sols compartir les conviccions i
les idees, sinó també els recursos materials, vivint així una
comunió fraterna, 3) participar en les pregàries del Temple,
practicant les costums religioses jueves i del mateix Jesús, i 4)
però després, en les seves cases, partir el pa, l’àpat religiós
en memòria de Jesús, culminació de la paraula rebuda i de l’amor
compartit.
...............................................................
Jn 20, 19-31
Cada
evangelista descriu de manera diferent els esdeveniments que
segueixen la Resurrecció de Jesús. No s’hi ha de buscar un relat
històric, sinó una visió teològica dels fets.
Estem
encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una
nova creació, el naixement de l’Església. La porta estava
tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la
Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no
pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la
comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”.
Jesús s’ha de donar a conèixer amb algun signe, doncs la seva
imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Hi ha dues parts en el
text: 1) Jesús i els apòstols, en que hi ha una síntesi de
diversos temes: la pau,
Jesús manifesta la seva presència amb el do de la pau i de la joia;
la missió, els envia
com el Pare ha fet amb ell; l’Esperit,
“alenà damunt d’ells”, per comunicar-los una nova vida, i el
perdó, oferiran una reconciliació
universal, Déu és Amor i Perdó.
2) Es descriu la trobada
entre Jesús i Tomàs, que abans no hi era i no accepta creure si no
veu; no creu el testimoni dels seus companys, vol una experiència
pròpia. Jesús se li mostra, i no el censura, admet que un acte de
fe sigui condicionat. La vinguda a la fe de Tomàs ens porta a un
temps nou, el temps de l’Església, en que caldrà “creure sense
haver vist”. No és fàcil veure els signes de la presència de Déu
dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui
van experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ... sortosos
els que així creuran.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada