Ac 10, 34. 37-43
Pere
transgredeix totes les normes dels jueus: entra a casa de Corneli, un
pagà, i menja amb ell. Pere li anuncia l’evangeli de Jesús que,
així, desborda les fronteres d’Israel, i ho reafirma al final del
seu discurs: “tothom qui creu en ell, obté el perdó dels pecats”,
tothom, encara que pagà, pot ser batejat en el nom de Jesús.
Si bé abans de la
Pasqua, Jesús pot entrar dins de la història, el després sols el
pot constatar el testimoni dels deixebles.
Un aspecte a remarcar és
la insistència a dir que és Déu qui actua en Jesús: “Déu el va
ungir”, “era amb ell”, “el va ressuscitar” ...
...............................................................
Jn
20, 1- 9
No
hi ha testimonis del moment en que Déu intervé ressuscitant Jesús,
sols sobre els seus efectes: la tomba és buida. Però el testimoni
d’una dona no era vàlid, era imprescindible el de dos o més
homes, i és per això que Maria Magdalena corre a dir-ho a Pere.
Pels jueus, el sepulcre
és el sheol, on els homes duen una existència transitòria, una
espera ... i Jesús ja no hi és. La pedra havia estat treta, la mort
ha estat vençuda, no ha pogut mantenir Jesús captiu, i a dins sols
hi havia el llençol d’amortallar i el mocador. Però si
s’haguessin endut el cadàver no s’haurien entretingut a
treure-li la roba, que esdevé la proba de que Jesús ha estat
alliberat dels lligams que simbolitzen la passivitat de la mort.
Trasbalsats per la
notícia, Pere i l’altre deixeble corren cap a la tomba, però
malgrat que el deixeble hi arriba primer, qui primer entra a la tomba
és Pere; hi ha ja una jerarquia? Pere, però, sols constata que
Jesús no hi és. L’altre deixeble, amb els ulls de la fe, davant
el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió:
“ho veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.
El fet més palpable, més
evident, de la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats
i atemorits, tornen a reunir-se, i després iniciaran la predicació
del missatge de Jesús. Quelcom devia passar, d’altre manera ara
nosaltres no seriem cristians.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada