Sv 12, 13. 16-19
Hi ha en el text una meditació sobre
dos temes majors, dins la fe jueva: 1) el poder de Déu: “Tens el poder a
l’abast sempre que vols”, i 2) la bondat de Déu: “tractes a tothom amb
clemència” ... “dónes oportunitat a penedir-se”. L’autor fa un lligam entre la
bondat de Déu i el seu poder: si Déu es mostra tan indulgent amb els homes és
perquè és totpoderós.
Aquesta descoberta d’un Déu a la vegada poderós i bo, va
necessitar segles de pedagogia a través dels profetes. Això, però, comporta
noves exigències per l’home: si Déu ens ha creat a la seva imatge, la
conseqüència és que cal abandonar tota idea de violència i d’abús de poder,
s’ha de compartir amistat amb tothom.
..........................................................................
Mt 13, 24-43
Jesús parla del Regne del cel
utilitzant tres paràboles. En la paràbola del sembrador se’ns presenta el
problema del mal. La llavor és bona, però el creixement del Regne s’afronta a
diferents oposicions internes i externes, heretgies, persecucions o
indiferència. Es subratlla la coexistència del bé i del mal barrejats en un
mateix camp; és un missatge de la realitat del Regne de Déu immers dins el món.
Se’ns vol mostrar, també, la
paciència de Déu, el sembrador, que no vol arriscar-se a arrencar
precipitadament el jull, doncs no és fàcil discernir entre el que és
completament bo o dolent, ja que tots tenim coses bones i dolentes, i hi ha risc
de perdre blat al arrencar les males herbes.
Segueixen dues paràboles curtes, que
mostren una lliçó sobre el creixement del Regne de Déu, amb un exemple del
treball de l’home en el camp, i de la dona a casa. El Regne és a la vegada
visible, com l’arbre que creix en el camp, fruit d’un petit gra de mostassa, i
invisible, com el llevat amagat dins la farina, però que lentament fa créixer
la pasta. El gra de mostassa i el llevat, donen un toc d’optimisme, mostrant el
contrast entre la petitesa del començament i la grandesa a que poden arribar.
El gra de mostassa sembrat, esdevé un gran arbre, i evoca el dinamisme del
Regne, que partint gairebé de res és capaç d’una extensió universal. El llevat
pot fer aixecar una pasta enorme, i aconseguir que tot el món es converteixi en
Regne, però actuant d’una manera lenta, imperceptible.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada