"Veniu a mi tots els que estigueu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar"
Za 9, 9-10
Es tracta del que se’n
diu un oracle de consolació. Cal situar aquest text a l’inici de
la dominació grega, amb les grans conquestes d’Alexandre el Gran.
El profeta pensa en un
altre tipus de rei, certament victoriós, però modest, que no es
recolza en el prestigi de les armes, ni en el luxe. Un rei que entra
a Jerusalem muntant un ase, semblant a com Salomó ho va fer sobre la
mula del seu pare David (però aquí encara més humil, en un pollí)
i va ser acollit amb crits de joia.
El Messies que anuncia
Zacaries és, d’entrada, presentat com un rei, seguint l’espera
tradicional del poble jueu ... però la seva novetat és que combina
el Messies Rei amb la humilitat del Servent descrit per Isaïes, ja
que el seu rei és humil. Una sola cosa compta: instaurar la pau i la
justícia a tots els pobles.
La comunitat cristiana ha
aplicat a Jesús aquest oracle de Zacaries.
..........................................................................
Mt 11, 25-30
“Aquell temps”, es
vol referir a quan Jesús constata, amb dolor, el refús del seu
poble. No hi ha res més dolorós que un amor incomprès i
menystingut per un poble influït pels mestres de la Llei.
Llavors, Jesús comença
una pregària de lloança a Déu Pare i posa en relleu que, són els
senzills els qui s’obren al seu missatge de salvació, i no els
“savis”, que es consideren grans i entesos ... com els escribes.
Es beneficiaran els petits que, amb tota simplicitat, reben Jesús
com el seu Salvador i així, la revelació dels pensaments de Déu.
Després, Jesús revela als deixebles, les relacions entre el Pare i
Ell, i els convida a seguir-lo: “veniu a mi”.
Jesús
fa una crida, una invitació, al repòs dels afeixugats, que eren els
pobres que havien de suportar la càrrega de les prescripcions que
els imposaven els mestres de la llei, amb la obligació de complir,
en la pràctica diària, els 614 manaments en que havien traduït la
Llei de Moisés.
La imatge del “jou”,
era utilitzada per parlar d’allò que s’imposava el bon jueu per
fer la voluntat de Déu ... però Jesús hi contraposa el seu
ensenyament alliberador, i convida a que es facin deixebles seus, amb
el que trobaran el repòs, doncs el jou que Ell imposa és sols
estimar Déu i el proïsme.
Els preceptes, els
detalls del què hem de complir en la pràctica, no cal escriure’ls,
com feren els mestres de la Llei, sorgiran en cadascú de nosaltres
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada