Is 55, 6-9
Isaïes s’adreça a la
gent desanimada durant l’exili a Babilònia, temptada a creure que
Déu els ha abandonat, i els diu que retornin vers Déu i descobriran
que s’apiada d’ells i és ric en perdó.
Crida l’atenció el
primer verset: “Cerqueu el Senyor ara que es deixa trobar ... ara
que és a prop” ... és que Déu, a vegades, no es deixa trobar, ni
està a prop? Hi ha una altre traducció més entenedora: “Cerqueu
el Senyor ja que es deixa trobar, invoqueu-lo doncs esta a prop”
... som nosaltres els qui ens allunyem de Déu, ell sempre està a
punt.
Una lliçó del text
podria ser que no és pas perquè Déu sembli silenciós, que és
absent o llunyà. Encara que el poble sigui infidel a l’Aliança,
Déu sempre és fidel; els camins del Senyor són molt diferents dels
nostres.
..........................................................................
Mt 20, 1-16
A l’inici del text ja
es concreta que la paràbola parla del Regne del cel, que es compara
a com actua el propietari d’una vinya. En el Regne del cel no es
procedeix amb una lògica contable, no es calculen els mèrits, les
hores de treball, sols es demana la conversió, la disposició a
entrar a la vinya.
El mateix Jesús va
trobar la hostilitat dels qui el seguien, quan amigablement es
relacionava amb publicans i pecadors, doncs es consideraven
equiparats amb aquesta gent. També en temps de Mateu (que és l’únic
que relata aquesta paràbola), l’arribada de pagans dins les
comunitats cristianes d’Antioquia, feia inquietar els cristians
procedents del judaisme, que es consideraven els autèntics hereus de
les promeses de Déu, al haver sigut fidels a la Llei de Moisés i
els primers a ser cridats. Els costava acceptar que els cristians
vinguts del paganisme fossin tractats igual que ells, malgrat
haver-se convertit més tard.
La paràbola vol
reflectir la manera d’actuar de Déu, que es contraposa a la
mentalitat jueva d’aquell temps: enfront de la teologia del mèrit
dels fariseus, Jesús hi proposa la teologia de la gràcia. Ens
revela un Déu que vol ser salvador de tothom, és Ell qui fa el
primer pas vers l’home (va sortir cinc vegades a buscar
treballadors), i s’esforça perquè tothom trobi el camí de la fe.
No s’entra dins el Regne en funció dels propis mèrits, sinó per
pura gràcia de Déu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada