Nm 21, 4-9
L’episodi es situa al final de la
travessa del desert. El poble malparlava de Déu per la duresa de la vida, i Déu
els castiga enviant-los serps verinoses que els picaven. El poble es penedeix i
Déu diu a Moisès què cal fer per curar-los.
D’entrada sobta aquest relat,
malgrat s’hi podrien veure les conseqüències que pot tenir una revolta contra
Déu. Avui dia, però, no diríem pas que les serps són un càstig, igual que
davant una malaltia no estem pas convençuts que és un càstig de Déu.
L’objectiu de Moisès era convertir
el poble de la falta de confiança en Déu. Més que les serps, és la manca de fe
el que alenteix el poble en el seu camí cap a la llibertat, i Moisès ho sap, i
aprofita una antiga pràctica ... és suficient mirar un fetitxe, i tot
s’arregla. Moisès transforma el que fa temps havia sigut un acta màgic, en un
acta de fe ... sapigueu que qui us cura és el Senyor, i no pas la serp; de Déu
sols n’hi ha un, que és qui us ha tret d’Egipte.
Quan el llibre de la Saviesa medita
aquest afer, és així com ho interpreta: “El qui es girava a mirar-lo, quedava
guarit; però qui el salvava no era allò que contemplava, sinó tu, Senyor, que
salves tothom”.
..........................................................................
Jn 3, 13-17
És la
trobada de Jesús amb el fariseu Nicodem, en que li deixa entreveure la seva
íntima relació amb Déu: ell ve de Déu.
Per
Joan, la mort de Jesús no és pas un sacrifici per calmar la còlera de Déu, com
alguns han afirmat, sinó la manifestació de l’amor de Déu pels homes. Joan veu
en la crucifixió el moment culminant de la vida de Jesús, “l’hora” de la seva
glorificació. Aquest seria el sentit de celebrar l’exaltació de Jesús, i no pas
de la creu; la creu és un signe de l’amor de Jesús vers la humanitat.
Jesús
hagués pogut estalviar-se la creu, si hagués renunciat a proclamar el missatge
de salvació, com a paraula de Déu, que no era acceptat, doncs posava en perill
els privilegis de les autoritats del Temple ... però malgrat saber el què
l’esperava, Jesús no va abandonar la seva missió.
Crida l’atenció comparar Jesús en creu amb la serp que
Moisés enlairava en el desert. És una doble comparació: 1) Jesús és enlairat,
és glorificat, i 2) la visió de Jesús ens dóna vida i els qui miraven la serp
salvaven la vida. La creu ens afronta, a la vegada, a l’horror del pecat, que
porta a la mort, i a l’amor de Jesús per tots nosaltres, que dóna la vida. Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada