La justícia,
en l’Escriptura, era interpretada com un estricta compliment de la
Llei, que havia anat degenerant fins a la obligada observança de 613
manaments, que Jesús suavitza amb la seva misericòrdia: “el meu
jou és suau i la meva càrrega lleugera” (Mt 11, 30). No ha vingut
a trencar la Llei, símbol de les piques de pedra, en les noces de
Canà, sinó a canviar-hi el contingut, transforma l’aigua en vi
(Jn 2).
La
misericòrdia és una característica de Déu, que fa canviar el món.
Déu és exigent, però el seu amor està sempre present.
Misericordiós és aquell que té el cor sensible a la malaurança
d’un altre; és, a la vegada, la fermesa d’un pare que aconsella
i adverteix, i la tendresa de la mare, que expressa el seu amor.
Hi ha una relació entre justícia i misericòrdia, són
dos aspectes que porten vers la plenitud de l’amor. Aquesta idea es
troba reflectida en el quadre “el fill pròdig”, de Rembrandt. El
pare, quan va rebre el fill, posa les mans sobre les seves espatlles;
en la ma dreta hi posa fermesa i en l’altre, carícia: justícia i
misericòrdia.
Joan Minguella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada