"Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava"
Nm
6, 22-27
Aquest
text proposa un “ritual de benedicció”, dirigit a Aaron i als
seus fills per quan beneeixin el poble. Tres vegades cal pronunciar
el nom de Déu, precedint cada una de les peticions, amb el que es
vol confirmar tot el bé que el Senyor vol pel seu poble (però sols
el text hebreu repeteix tres vegades “el Senyor”).
Pronunciar el nom, era un acte jurídic que indicava una presa de
possessió, però també un compromís de protecció. En certa
manera, el poble esdevé propietat del Senyor, però Déu tindrà
cura del seu poble, el protegirà.
..........................................................................
Lc
2, 16-21
Jesús
no neix entre els grans i poderosos del món, sinó entre els petits
i humils, com els pastors de Betlem que, en aquell temps, eren
persones més aviat mal vistes, ignorants i incapaços de complir la
llei jueva, a causa de la seva feina; malgrat tot, són els primers
en rebre la bona noticia del naixement de Jesús.
Sorprèn
la sobrietat del relat. En la visita dels pastors, en cap moment es
menciona el nom de Jesús, es diu “trobaren Maria i Josep, amb el
nen a la menjadora”. Sols 8 dies després, el nounat rebrà el nom
de Jesús.
Al
donar-li el nom, els pares no sols expressen la vocació, o el paper,
que tindrà (Jesús vol dir “Jahve salva), sinó també la seva
partença a un determinat poble, amb el ritus de la circumcisió.
Avui
es celebra Santa Maria, però aquí Maria hi té un paper molt
apagat, els pastors venen a veure l’infant, i és d’ell que
parlen a tothom, deixant Maria en una certa solitud i .... “guardava
tot això en el seu cor i ho meditava”. Seguint l’evangeli, es
pot constatar que Maria viu aquesta solitud, fruit de la seva missió,
al llarg de tota la seva vida. El mèrit de Maria està en haver
sabut posar-se, humilment, al servei de l’acompliment del projecte
de Déu.
Joan i Roser