"Bisbe Pere Casaldàliga.
Moltes veus, avui, segueixen cridant en el desert: obriu una ruta al Senyor!"
Is 11, 1-10
La
situació de la monarquia de Judà després de la influència
d’Assíria, suggereix al profeta la imatge d’una soca, caurà
l’arbre poderós de Jessè, el pare de David. Després de David i
Salomó, els seus fruits van ser decebedors. Però malgrat tot, enmig
d’un poble que passa per dures proves, Isaïes anuncia que Déu
suscitarà un rebrot de la soca de Jessè, i la vinguda del nou ungit
significarà la inauguració d’una era de pau per tota la creació.
Sobre aquest rei hi
reposarà l’Esperit del Senyor, i s’enumeren els set dons de
l’Esperit (7=plenitud); i sota el seu regne s’establirà un nou
paradís sobre la terra, una pau presentada poèticament com la
coexistència pacífica entra la humanitat i els animals de la
creació, que no és pas un retorn al paradís del Gn, encara que la
descripció s’hi assembla, sinó l’acompliment del projecta de
Déu que afecta a la humanitat sencera.
..........................................................................
Mt 3, 1-12
Aquella
regió no era un vertader desert, però el que interessa a Mateu és
el sentit espiritual i simbòlic del desert: l’experiència de
l’Èxode i el lloc de meditació dels profetes. Passar per l’aigua
del Jordà, seria com una nova entrada a la terra promesa.
Joan és la veu de que
parla Isaïes (Is 40,3), la seva vestimenta recorda Elies (2Re 1, 8),
i la imatge d’una tria final, Malaquies (Ml 3, 19) ... però Joan
diu que la tria la farà Jesús. Sembla una reflexió sobre
l’acompliment de les Escriptures.
Joan demana la conversió
del poble, doncs està arribant el Regne del cel. Els poders d’aquell
temps, estaven orgullosos de ser fills d’Abraham, però ni això ni
les pràctiques religioses, no són suficients i cal convertir-se.
Encara que siguin arbres frondosos, si no donen fruit seran tallats.
El ministeri de Joan i el
de Jesús es diferenciaran pel seu baptisme: el de Joan és amb
aigua, per la conversió, semblant a les purificacions jueves. El de
Jesús és amb “Esperit i amb foc” ... el foc de l’amor de Déu
... “amb el foc de l’Esperit”, que abrusa els cors amb el seu
amor.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada