"El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum"
Is 8, 23-9,3
El
profeta descriu la salvació com una llum que brilla dins les
tenebres, fent al·lusió a Galilea, regió menyspreada pels jueus de
Jerusalem, on hi viu gent d’arreu i estava ocupada per les tropes
d’Assiria. El Senyor no els abandonarà, intervindrà com ho va fer
en temps antic, a l’època de Gedeó, i la seva victòria sobre
Madian (Jt 7, 16-25).
La vinguda d’un nou rei
era comparada a la sortida del sol, com a promesa d’una era nova.
Amb aquesta “llum”, Isaïes es referia a Ezequiel, el fill promès
al rei Acaz (Is 7, 14: “la noia tindrà un fill ...”). La
captivitat s’acabarà, els presoners que vivien dins la tenebra
veuran una gran llum, cal alegrar-se; el profeta sap que Déu no
abandonarà el seu poble. Mateu ens dirà que finalment s’acompliran
en Jesús aquestes promeses: la llum de Jesús comença a Galilea, i
vencerà les forces del mal.
..........................................................................
(Noia en un mercat)
Jesús et crida pel teu nom
Mt 4, 12-23
La missió de Joan el
Baptista s’ha acabat, és empresonat, i Jesús inicia la seva
activitat pública tornant a Galilea. Deixa Natzaret i s’instal·la
a Cafarnaüm, on es barregen jueus i pagans. Es vol donar a entendre
que la llum s’aixeca sobre la humanitat sencera, simbolitzada en la
diversitat de Galilea. D’aquí en sortirà la llum, i Jesús
comença la seva predicació amb les mateixes paraules del Baptista
(Mt 3, 2): “convertiu-vos que el Regne del cel és a prop”; cal
canviar de mentalitat, doncs l’estil del Regne és diferent.
Però Jesús no pot estar
sol per fer arribar el Regne, i és per això que crida deixebles per
poder proclamar la Bona Nova a totes les nacions, els deixebles seran
associats a la seva missió, tindran també d’actuar.
Els primers deixebles
cridats són pescadors, que no vol pas dir ignorants i pobres, sinó
simplement persones comuns i normals. Però la missió que els
encarrega, sí que és adequada a un pescador: “us faré pescadors
d’homes”. El mar era símbol del mal, i treure homes del mar és
impedir que s’ofeguin, és salvar-los. S’assemblaria a una pesca
amb xarxa, que quan es llença al mar no se sap mai què en sortirà,
però s’ha d’insistir si es vol obtenir fruit. Llançar la xarxa
de l’evangeli és intentar portar els homes cap a la salvació de
Déu. Déu vol fer brillar la seva llum allà on les tenebres són
més profundes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada