Diumenge XXIX de durant l’any. 21 d’octubre
del 2018
Is 53, 10-11
És un dels “cants del Servidor
sofrent”, del anomenat 2º Isaïes. Parla als seus contemporanis en una època
problemàtica pel poble d’Israel: devastació, angoixa, persecució i exili a
Babilònia. Es senten abandonats de Déu, i Isaïes posa l’exemple d’un Servent,
que sembla personificar el poble exiliat, o el que en queda, per donar un
missatge. Tres punts a considerar:
1) és difícil interpretar, és un contrasentit,
creure que Déu pot complaure’s en el sofriment, si sabem que Déu és amor; cal
entendre que quan el Servent és triturat pel sofriment, Déu s’inclina sobre
d’ell amb amor, està al seu costat.
2) es pot donar un sentit a aquest sofriment,
“després ... veurà la llum i se’n saciarà”, que no pretén pas ser una
explicació del misteri del sofriment, però una esperança de que pot servir per
quelcom ... a la fi tornaran a casa.
3) poden contribuir a l’obra de Déu. Pel servent,
“el designi del Senyor arribarà a bon terme”, recobraran la pau. El profeta
anuncia un esdevenir, una llum. El Servent obre una esperança al poble exiliat
... i també als cristians, quan seran colpits per la Passió de Jesús. .............................................
Mc 10,
35-45 Marc
posa novament en relleu la incomprensió dels deixebles, quan Jaume i Joan
pregunten a Jesús sobre els primers llocs en el Regne. Jesús els porta a
imitar-lo bevent la copa i sent batejats, simbòlicament un desafiament a
sofrir. Dins la Bíblia, “la copa” era sovint lligada a la dificultat o al
sofriment, i “ser batejats amb el
baptisme ...”, significava submergir-se en l’aigua per morir ofegat, que es
podria interpretar morir i, al sortir de l’aigua, viure una nova vida,
ressuscitar.
Si bé hi ha llocs preparats per Déu,
els deixebles han d’entendre que el model pagà o dels mestres, no serà pas el
del Regne que proclama Jesús. Allà és el servei el que els farà grans.
“Donar
la vida en rescat per tothom”. No té sentit imaginar que la vida de Jesús fos
el preu pel perdó de Déu, seria desfigurar la imatge de Déu. La paraula
“rescat”, significava “alliberament”, no un preu. Tots els profetes havien
lluitat contra els sacrificis humans; els deixebles en cap moment entendrien
que Déu pogués exigir la mort del seu Fill.
El missatge de Jesús està en la seva vida,
però la veritat que ens mostra té el seu risc, que ell assumeix; la seva mort
n’és una conseqüència, i no s’ha de confondre amb un objectiu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada