Diumenge I d’Advent. 2 de desembre del
2018
Jr 33, 14-16
En nom del Senyor, el profeta
Jeremies envia un oracle de benaurança al seu poble, traumatitzat per la
catàstrofe sorgida amb la presència de les tropes de Nabucodonosor.
Jerusalem estava ocupada, el Temple
destruït, el país devastat, i la majoria de supervivents deportats a Babilònia.
La gent es preguntava què se’n havia fet de les promeses dels profetes, del que
havia anunciat Natam a David (2Sa 7, 12-13): “... posaré al teu lloc un del teu
llinatge ... el seu tron es mantindrà per sempre”. Jeremies els diu que el
Senyor complirà la promesa, i farà néixer un rebrot del llinatge de David, que
serà un rei just i bo, no pas com els reis que els varen portar a l’exili. El
mot rebrot evoca una idea de filiació però, a la vegada, d’una cosa humil i
petita: Déu sempre fa néixer el millor, de les coses petites i insignificants.
Per nosaltres, aquest rebrot de
David és Jesús, que ens anuncia la justícia i la bondat.
.............................................
Lc 21, 25-28.34-36
Després
que Jesús diu als deixebles que del Temple de Jerusalem no en quedarà pedra
sobre pedra, li pregunten quan succeirà això.
Jesús
utilitza un llenguatge apocalíptic, que no és pas sinònim de terror. En grec,
apocalipsi significa “aixecar el vel”, és un text de revelació, que al ser
proclamat en temps de dificultats, pel desordre establert dins la humanitat, és
també de consolació. La descripció d’un capgirament còsmic, és símbol d’un
canvi de situació, que esdevindrà amb la vinguda del Fill de l’Home, és a dir,
la humanitat transformada per la presència del Fill de Déu, que apareixerà
sobre d’un núvol, símbol de Déu, d’on li ve el seu poder.
En
l’espera d’aquesta renovació promesa per Déu, Jesús convida a adoptar una
actitud de vigilància activa: “redreceu-vos i alceu el cap”, que és l’actitud
dels ressuscitats. Els posa en guàrdia contra totes les formes de desordre dins
la vida privada, que provoquen les situacions catastròfiques que s’acaben de
mencionar. Cal estar sempre alerta, actius i pregant, per poder-nos-en sortir
bé de tot això ... i acaba el seu discurs, amb una crida a la confiança, que
ens dóna aquesta entrada del Fill de l’Home dins la nostra història.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada