Diumenge III de Quaresma. 24 de març del
2018
Ex 3, 1-8. 13-15
Es presenta la vocació de Moisés,
que el portarà a conduir l’alliberació del poble, de l’esclavatge que el manté
a Egipte. Però també es manifesta la autopresentació de Déu, com “Jo sóc” (el que
sempre és), al preguntar-li Moisés en nom de qui s’ha de presentar als
israelites.
Se’ns vol fer descobrir que som
estimats per Déu que, veient la misèria del seu poble a Egipte, crida Moisés
per alliberar-lo, i fer-lo viure en un altre país “que regalima llet i mel”.
Moisés passa de pasturar el remat del seu sogre, a pasturar el poble d’Israel,
al llarg del seu èxode.
La muntanya és el lloc de trobada
amb Déu, i el foc, símbol de la seva presència ... però la bardissa no es
consumia, la presència de Déu és per sempre.
..........................................................................
Lc
13, 1-9
Es
presenten dos exemples que provoquen l’eterna qüestió sobre el sentit del mal,
i sobre l’actitud de Déu davant el mal.
Jesús
els diu que els galileus, o els de Siloé, no eren pas més pecadors que ells
mateixos, no qüestiona la seva culpabilitat, però aquestes malaurances que
pateixen, no són pas un càstig de Déu, com en aquell temps pensaven, Jesús
refusa aquesta interpretació, es nega a acceptar que Déu castigui així. El que
cal fer és fixar-se en el comportament d’un mateix i, a la manera dels
profetes, els diu que cal convertir-se ... convertir-se d’aquesta idea d’un Déu
que castiga.
Llavors,
Jesús compara la vida estèril d’una persona, amb una figuera plantada en una
vinya, i que no dóna fruit; la vinya i la figuera, en la Bíblia, eren símbol
del poble d’Israel. La paràbola vol provocar la nostra reacció. La figuera és
estèril i ocupa un lloc inútilment, però el vinyater no la talla i en té cura,
esperant que així donarà fruits, conseqüència d’una conversió. La paràbola vol
posar l’accent sobre la gran paciència de Déu, que sempre concedeix una altra
oportunitat.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada