Diumenge I de Quaresma.
Gn 2, 7-9; 1-7
Es
un text escrit en temps de Salomó, el s. X aC, en que, recolzant-se en la
certesa de la bondat de Déu, intenta respondre a les qüestions sobre el mal en
el món: si Déu es bo, com es que hi ha mal? Es descriu un jardí ple d’arbres;
es pot menjar el fruit de tots, excepte de “l’arbre del coneixement del bé i
del mal”.
La
serp fa fixar l’atenció de la dona sobre l’arbre prohibit, i s’instal·la
en ella la confusió al escoltar la veu
de la sospita (com es, doncs, que no en podem menjar? es que Déu ens prohibeix
accedir al coneixement?) ... Al menjar el fruit se’ls hi obren els ulls,
l’arbre acompleix el seu rol ... i descobreixen que van nus, però no pas les
suposades males intencions de Déu. Les sospites sobre Déu son un verí mortal,
enverinen (com fa la serp) les nostres vides.
Reservar
per Déu l’arbre del coneixement, es reconèixer que sols Ell sap el que es bo o
dolent per nosaltres; menjar-ne, es pretendre decidir per nosaltres mateixos el
què és bo i el que no, i això pot portar (en realitat porta) molts problemes
... és el mal.
.....................................................
.............................
Mt 4, 1-11
En la Bíblia, 40 indica una
generació, una vida; Jesús va ser temptat durant tota la seva vida; el text vol
donar una visió teològica de les diverses formes de temptació en que es va
trobar, és una mena d’escenificació teològica dels problemes en què Jesús es va
tenir d’afrontar al llarg de la seva vida, i que els deixebles en van ser
testimonis. No és lògic pensar que tornant del desert (en la tradició
profètica, el desert era un lloc d’encontre amb Déu) Jesús hagués explicat als
deixebles que va ser temptat, les coses que li va dir el diable, i com va
contestar. Els 40 dies al desert, semblen evocar també l’estada al desert del
poble d’Israel (40 anys), i les temptacions que van viure: gana (el mannà), set
(la font d’aigua), idolatria (el vedell d’or), i molts d’altres ... però que ara Jesús, en la trajectòria de la
seva vida, les ha vençut.
“Si tu ets fill de Déu ...”, així inicia el
diable la seva actuació, recordant el que diu Déu en el baptisme de Jesús. Es
planteja en què consisteix ser messies i la
pregunta pren diverses formes: 1) és resoldre els problemes dels homes a
base de miracles ... com canviar les pedres en pans?... 2) tirar-se des de dalt
del Temple per impressionar el poble?... lligar la fe a manifestacions
espectaculars? i 3) posseir i dominar el món a no importa quin preu? ...
confondre religió i poder temporal?
Les tres respostes de Jesús al
temptador, són cites del llibre del Deuteronomi tretes d’un passatge que,
precisament, és una meditació sobre les temptacions del poble d’Israel en el
desert.
Joan i Roser