Diumenge -VII – durant l’any.
Lv 19, 1-2.
17-18
Aquest text és un fragment del
anomenat “Codi de santedat”. Presenta una imatge de santedat basada en la
responsabilitat amb el pròxim. El camí per arribar a Déu, comença pel respecte
a la vida i dignitat de l’altre. La solidaritat que comporta el lligam a
l’Aliança, en cap cas pot ser trencada per l’odi, la venjança o la rancúnia;
tot home ha de respectar els drets de l’altre.
El Senyor diu “sigueu sants com jo
sóc sant”, és una crida a la nostra vocació. Amb el temps, els profetes
entendran, i faran entendre al poble, que assemblar-se al Déu Sant és
desenvolupar les nostres capacitats d’estimar. Es concreta, també, que
amonestar a un altre amb una crítica positiva, per amor, pot evitar que caigui
a l’abisme.
El text acaba amb un verset clau:
“estima als altres com a tu mateix”.
..................................................................................
Mt 5, 38-48
Les propostes que presenten
les antítesis poden semblar exagerades, però no són pas un precepte, sinó una
invitació. L’antiga llei del talió (Ex 21, 24) ja volia limitar la venjança
personal, retornant igual al què s’havia rebut (“ull per ull”), convidava a
practicar una estricte llei d’equivalència, però l’ensenyament de Jesús va més
lluny.
Cal
reconèixer que algunes paraules de Jesús, que ens proposa aquest text, són un
xic desconcertants, una mena de provocació: “si algú et pega a una galta,
para-li l’altra”. Aquestes afirmacions, però, són imatges dites amb la intenció
de que quedi ben gravat el missatge: no s’ha de respondre el mal amb el mal,
d’altre manera no es trencaria mai l’espiral de violència, s’ha de vèncer el
mal amb el bé.
També és sorprenent l’altra
antítesi: “estimeu als vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”, que
potser se’ns voldria dir també, expressant-ho d’una altra manera, que estimar
als enemics seria pregar per ells perquè canviïn. Sembla plantejar-se una visió
de futur, en que Jesús prepararia als deixebles pel que els espera; els enemics
se’ls trobaran per tot arreu, i els mostra un adequat comportament per
afrontar-s’hi. Cal elevar l’amor per sobre de tota consideració humana, Déu
envia el sol i la pluja a tothom, justos i injustos. Jesús ens proposa un nou
camí a seguir, el del amor sense límits que, fins i tot, fa arribar als
enemics.
Tot
fill, mirava d’imitar al seu pare, i Jesús diu que si volem ser fills del Pare
del cel, cal que imitem el seu amor indiscriminat cap a tothom.
Joan i
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada