(Recuperat de 3 de març del 2018)
Diumenge VIII durant l’any.
Sir 27, 4-7
S’expressa la idea que el veritable
sentit del nostre cor es tradueix amb les nostres paraules; és a dir, que amb la
seva paraula, l’home s’expressa sempre ell mateix.
Aquesta idea es reflecteix a partir
d’imatges molt evocadores (un sedàs, un forn i un arbre) que porten a unes
petites històries per il·lustrar aquest ensenyament de saviesa.
................................
Lc
6, 39-45
S’explica
en el text, una mena de paràboles, basades en proposar dues imatges oposades:
1) la brossa i la biga que cobreixen l’ull, i que en diferent intensitat
dificulten la visió. Es tracta d’una invitació a no jutjar un fet o una
circumstància, plantejant la mesura per
judicar, que molt sovint, és molt diferent quan es refereix a si mateix, o als
altres. Es critica el no saber
reconèixer les pròpies limitacions. Et creus clarivident i capaç de donar
lliçons, conduir a un altre que creus és cec ... sense considerar el grau de la
teva pròpia ceguesa i limitacions ; és necessari reconèixer el propi defecte, i
traient prèviament la biga del teu ull, llavors, veient-hi clar, el podràs ajudar
bé a l’altra, i posar-vos d’acord.
2) una alta imatge és la del arbre bo i l’arbre
dolent. Cada arbre, cada persona, es jutge pels seus fruits; és una invitació
als deixebles, i a tothom, a considerar si les seves obres son bones.
Són
unes petites paràboles que reflecteixen una evident realitat, que no sempre
arribem a descobrir, però cal atendre, perquè s’ha de corregir.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada