(Recuperat desetembre de 2016
Am 6, 1, 4-7
Llegint el text, un es pot
imaginar el luxe que hi havia a Samaria, i és a aquests rics i poderosos que
s’adreça Amós. La prosperitat material estava en plena extensió gràcies al
comerç amb els països veïns; però aquest progrés condueix també a greus
injustícies: els rics es complauen amb luxes i festes, però exploten els pobres
i humils. No s’adonen, envoltats per la seva opulència, de l’amenaça que plana
sobre d’ells, “es creuen segurs al turó de Samaria”. Però uns anys més tard,
seran esclafats pels assiris, que els envairan, molts moriran i molts dels que
restin seran deportats.
La lògica d’Amós és que la
benaurança dels homes, i dels pobles, passa per la fidelitat a l’Aliança, que
vol dir justícia i confiança en Déu; quan un s’allunya d’aquesta línia, està
perdut.
.....................................................................
Lc 16, 19-31
Jesús proposa als fariseus una
paràbola. Es tracta d’un ric i un pobre, no qualificats ni de bons ni de
dolents. El ric, anònim, viu tancat en el seu món, abillat amb vestits de
porpra i lli, que era la vestimenta del gran sacerdot; un toc d’atenció pels
fariseus que escoltaven Jesús, molt pietosos, però indiferents a les misèries
dels altres. El pobre, nomenat Llàtzer, està estirat a la porta del ric,
esperant aconseguir quelcom per menjar; però els gossos li llepen les nafres i,
per tant, és un impur. Les festes i el luxe, endureixen el cor del ric, que no
s’adona de la pobresa del seu entorn, no obra la porta. La detallada descripció
del luxe d’un i la misèria de l’altre, mostra que el gran abisme del què
després parlarà Abraham, existeix ja en la terra.
Els dos personatges moren i hi ha un
capgirament de la situació, i per descriure-ho, Jesús s’expressa amb idees dels
fariseus: el pobre va al “sí d’Abraham” = el cel, i l’altre a l’abisme, “lloc
de turments” = l’infern. El ric, conscient de la seva situació, voldria
estalviar aquest sofriment als seus germans, i demana d’enviar-los un missatger
per avisar-los. Abraham li respon amb cordialitat, “fill meu”, però el que li
demana és impossible, encara que ressuscités un dels morts, no es deixarien
convèncer ... cal que escoltin Moisés i els profetes. Per l’home ric de la
paràbola, ja no hi ha res a fer, però sí pels que escolten Jesús; encara hi ha
temps per obrir la porta i veure la situació dels pobres. És una crida a la
conversió, doncs estan en un temps favorable de l’anunci del Regne.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada