(Recuperat d'octubre de 2013)
Sir 35, 12-14.16-18
Ben Sira va escriure aquest llibre el
segle II aC., en època de dominació grega. La convivència de la
cultura jueva amb la grega havia portat a una certa indiferència
religiosa, i l’autor vol posar en relleu que la fe jueva no és una
especulació filosòfica, sinó una experiència de proximitat amb
Déu.
Presenta Déu com un jutge imparcial,
que no té pas en compte el rang social o la fortuna de qui es
presenta davant d’Ell. Déu no fa justícia segons les aparences,
sinó que mira el fons del cor. Escolta al oprimit, l’orfe i la
viuda, els tres tipus de situació de pobresa, els que no tenien dret
a la paraula, en la societat d’aquell temps. Es vol fer reconèixer
que Déu protegeix als més febles que, tan sovint són oblidats, i
acull la seva pregària. Quan un està disposat a servir-lo amb tot
el cor, és ben acollit, i la seva pregària arriba fins el cel, més
enllà dels núvols.
És un advertiment pels que creuen
adquirir mèrits davant Déu a base de cerimònies i sacrificis, que
no reemplacen mai les disposicions del cor.
.............................................................................
Lc 18, 9-14
2) El publicà, en un
racó, ni s’atreveix aixecar els ulls. Sap que és malvist per
tothom, doncs cobraven els impostos dels romans i, a vegades, més
del que tocava. Reconeix el seu pecat, però no pot canviar de vida,
sols li queda abandonar-se a la misericòrdia de Déu, “sigues-me
propici”, diu. No té res per oferir a Déu, però sí moltes coses
per rebre: perdó i misericòrdia.
Déu justifica el que
demana ser justificat, i no pot fer res per l’altre, que es
justifica ell mateix. Jesús sap molt bé, que el Pare ens acull i
ens introdueix en el Regne per la seva pura misericòrdia i
gratuïtat. Això és el que no entén el fariseu, que creu en els
seus propis mèrits, perquè compleix la Llei.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada