Is 40, 1-5, 9-11
El
poble es trobava perdut, lluny de la seva terra, deportat a
Babilònia, i es preguntava si Déu no l’havia abandonat, a causa
de la seva infidelitat.
“Consoleu el meu poble,
diu el vostre Déu”; aquests texts de Is es coneixien com el llibre
de la consolació. Déu obra un nou esdevenir. Ja una vegada, Déu va
treure d’Egipte el poble esclau, i ara ho farà també,
alliberant-lo de l’opressió de Babilònia.
El poble es sentia
doblement castigat pel Senyor, a causa dels seus mancaments a
l’Aliança ... però Déu els perdona. Segons la Llei, un lladre,
per ser perdonat, havia de restituir el doble del que havia robat.
“Obriu en el desert una
ruta al Senyor ...”. Quan un rei guanyava una guerra, es traçava
un camí triomfal per celebrar el seu retorn victoriós; en aquest
cas era el Senyor Déu qui els retornava de Babilònia cap a Israel.
L’arribada del Senyor
Déu, es descriu amb una imatge de “poder ... domina tota cosa”,
però també “com un pastor amb el seu ramat”. Per Israel, el rei
ideal inclou aquests dos aspectes: un pastor ple de sol·licitud pel
seu poble, i un rei triomfant, per protegir el poble dels seus
enemics.
..........................................................................
Mc 1, 1-8
"Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí"
“Comença
l’evangeli ...”, en grec, euangelion = gran notícia, Bona Nova.
En aquell temps, es nomenava així el
naixement d’un rei o una gran victòria militar. Aquí és una
manera de dir que aquell que el poble esperava, ja ha vingut, és la
notícia del començament d’un Regne, del Regne de Déu.
Els versets 2-3, és
l’única vegada en que Marc cita l’acompliment de l’Escriptura.
És una combinació de dos textos que es recolzen en la paraula
“camí”:
“jo envio el meu missatger perquè prepari el camí” (Ml 3, 1), i
“obriu al desert una ruta al Senyor ...”
(Is 40, 3). Marc vol encaixar Jesús en la
tradició de l’Antic Testament, per relacionar-lo amb Joan, com a
precursor que li prepara el camí.
La vestimenta de Joan era
l’habitual dels profetes, i en quan alimentar-se de llagostes i
mel, era el menjar del desert, volent mostrar així una situació
d’ascetisme.
Marc resumeix, en dos
punts, l’ensenyament de Joan: 1) proposa un baptisme de conversió,
pel perdó dels pecats; proposa el bateig submergint-se del tot dins
l’aigua, per manifestar la ferma resolució de purificar la vida, i
2) anuncia la vinguda d’un, més fort que ell, i que batejarà amb
l’Esperit Sant.
Joan i Roser
(Recuperat de desembre de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada