Ac 4, 8-12
Pere i Joan han curat un
malalt davant del Temple, i les autoritats jueves els detenen, els
fan comparèixer davant el Sanedrí, i els pregunten amb quin poder
han fet això. Lluc té cura de precisar, que Pere respon “ple de
l’Esperit Sant”, amb lo qual vol donar a entendre que el que dirà
és important, i que fa falta coratge per dir-ho. Pere els contesta
“pel poder del nom de Jesucrist ...”, i després atribueix a
Jesús la salvació, malgrat que el títol de “salvador” era
estrictament reservat a Déu i, per tant, era una afirmació
absolutament escandalosa i no acceptable pels jueus.
Actualment no podem
mesurar la gravetat d’aquesta resposta, estem fora d’aquell
context, però invocar un altre nom fora del de Déu, era entès com
una idolatria, que mereixia la lapidació.
Però encara més,
després, citant el Salm 118, 22, els diu que Jesús, “la pedra
rebutjada pels constructors (vosaltres), ara és la pedra principal”,
fent referència a la pedra que tanca la volta, o element superior
que corona l’edifici, que sosté l’edifici.
..........................................................................
Jn 10, 11-18
"El Bon Pastor dona la vida per les seves ovelles"
Pot
sorprendre això de pastor i ramat, però cal posar-nos dins el
context bíblic; en aquella època, el ramat era l’única riquesa
del seu propietari, i els reis, o dirigents del poble. eren sovint
comparats a un pastor. Tota la ideologia del regne era desenvolupada
a l’entorn d’aquest tema; el símbol dels reis era el bastó de
pastor. Malgrat tot, no sempre es comportaven d’acord amb aquesta
idea, així Ez 34, 1-10, critica els reis que, en lloc de pasturar el
poble, es pasturen ells mateixos.
L’evangeli utilitza la
bona imatge del pastor per descriure les bones relacions de Jesús
amb tots nosaltres, i se’n donen tres característiques:
1) es remarca la
diferència entre un bon pastor, que té cura de les ovelles i, fins
i tot, s’arrisca per elles, i el mercedari, que només pensa en ell
mateix.
2) amb el bon pastor, hi
ha una coneixença mútua entre ell i les seves ovelles, que Jesús
compara amb la mútua coneixença entre Ell i el seu Pare; en
llenguatge bíblic, “conèixer” implica l’amor, els esposos es
“coneixen”.
3) Jesús es refereix
també a les ovelles que no pertanyen a aquesta cleda. L’amor de
Jesús no és pas selectiu, està obert a tothom, la seva missió no
té límits: “hi haurà un sol ramat i un sol pastor”.
Joan i Roser
(Recuperat d'abril de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada