Ac 9, 26-31
A
Jerusalem no coneixien la conversió de Pau, i més aviat l’odiaven,
doncs havia perseguit els cristians i col·laborat en la mort
d’Esteve. Va ser Bernabé qui garanteix la bona voluntat de Pau, el
va presentar als apòstols, i els explica com Pau va veure el Senyor,
camí de Damasc.
Bernabé esdevé una mena
de padrí de Pau i el porta cap els cristians de Jerusalem. Però els
jueus de parla grega no se’n fiaven i, davant de les seves
amenaces, els amics cristians de Pau li recomanen marxar.
Bernabé, junt amb Pau,
seran cabdals per l’anunci de l’Evangeli als pagans. L’Església
va creixent i s’anava consolidant “confortada per l’Esperit
Sant”.
...............................................................
Jn 15, 1-8
A
través de la imatge de la vinya, es descriu la relació de Jesús
amb el Pare i de Jesús amb els deixebles.
Cal
entendre que, en l’AT, la vinya era símbol del poble de Déu.
Reprenent la imatge de la vinya, Jesús ens ve a dir que amb Ell es
realitza una nova Aliança entre els homes i Déu: “Jo sóc el cep
veritable i el meu Pare el vinyater”. Amb l’al·legoria de la
vinya, es reforça encara més la unió de Jesús amb els seus
deixebles i seguidors, que es fonamenta en la unió del cep i las
sarments.
Jesús els diu que ara,
en lloc de ser ceps plantats a terra, utilitzant la imatge aplicada a
Israel en l’AT (Is 5, 1-7), i que no va produir res, ells seran
sarments units al nou cep, que és el mateix Jesús. Ells estan ara
amb Jesús, que és la saba que alimenta els sarments, perquè donin
fruit.
Jesús diu “si algú”
no està en mi, no importa qui, no es manté unit a Jesús (el cep) i
no aporta fruit, serà tractat com un sarment sec que es portarà a
cremar. Els deixebles no són cridats a formar l’Església per les
seves qualitats personals, sinó també per portar fruits al món i
donar testimoni de la salvació aportada per Jesús.
JiR
(Recuperat de maig de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada