Is 50, 4-7
Isaïes
parla d’ell mateix i, també, del poble perseguit i humiliat en l’exili de
Babilònia. És alimentat per la Paraula de Déu, per així poder-la transmetre, i
alguns entenen la crida, però d’altres la refusen i, malauradament, es troba
amb la persecució, però suporta els maltractaments doncs sap que està sostingut
per Déu.
La
principal característica d’un veritable servidor de Déu, és l’escolta de la
Paraula, “mantenir la orella oberta”. “Escolta” vol dir també confiança; és una
història de confiança mútua: Déu confia en el servidor, i li proposa una missió
... i el servidor accepta amb confiança aquesta missió.
Els
deixebles de Jesús, buscant dins l’Escriptura, troben en aquest text una ajuda
per comprendre el final de Jesús.
........................................................................................
Lc 22,14-23, 56
"Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor"
Jesús es posà a taula amb els
apòstols i els mostrà lo important que era celebrar amb ells aquesta Pasqua.
Era com un sopar de comiat, l’últim moment de intimitat amb ells, abans de la
seva Passió.
Partir el pa i repartir-lo, és propi
del ritual jueu del sopar de Pasqua; la novetat està en que Jesús va
identificar aquest pa amb la seva persona. La última copa de vi, també del
ritual, la identifica amb la seva sang amb la que, simbòlicament, segella la
nova i definitiva Aliança; la primera, Moisés també la va segellar amb sang.
Però entretant, Jesús diu que un el traeix, i els
deixebles es pregunten qui podria fer això, i després sols es preocupen de qui
manarà més en el Regne que s’apropa.
Jesús ha volgut que durant el temps
de la seva absència, els seus deixebles tinguin un especial testimoniatge,
recolzat per uns signes visibles. El
memorial instituït al moment en que Jesús anava a donar la seva vida (el pa i
el vi oferts durant el sopar) porta a pensar i a mantenir en activitat i afecte
cap a la seva persona, que es perpetua a través dels anys fins el seu retorn.
Joan i Roser
(Recuperat d'abril de 2019)
