Lc 5, 12-16
Se’ns
vol mostrar la continuïtat entre l’acció de Jesús i la de la comunitat
de deixebles. A Galilea, Jesús havia curat malalts imposant-los les mans
(Lc 4, 40), i ara, ressuscitat i present dins de l’Església, continua
la seva obra per mà dels apòstols.
Els apòstols estan encara a
Jerusalem, i es troben al Temple, al pòrtic de Salomó, un lloc de pas i
de trobada, accessible a tothom, no reservat sols als jueus. Això proba
que, en els primers temps, els apòstols no havien pas deixat d’anar al
Temple, eren jueus. Però es notava ja una certa separació, doncs “ningú
dels altres no gosava anar amb ells”; la separació entre els jueus que
creien en Jesús i els que no, s’anava fent més evident.
“Cada vegada
se’ls afegien més homes i dones ...”, una novetat remarcable, doncs
mostrava que no hi havia distinció, cosa que si es donava en el Temple,
en que les dones estaven arraconades i el lloc dels homes era el
preferent.
....................................................................................Jn 20, 19-31
"Pau a vosaltres, Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres"
Estem encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una nova creació, el naixement de l’Església.
La
porta estava tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia
de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no
pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i
es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”. Jesús s’ha de donar
a conèixer amb algun signe (partir el pa a Emmaús, la veu a la
Magdalena ...), la seva imatge no és com abans, és viu d’una altre
manera.
Hi ha dues parts en el text. Primer, Jesús i els apòstols; hi
ha una síntesi de diversos temes: la pau, Jesús manifesta la seva
presència amb el do de la pau i de la joia; la missió, els envia com el
Pare ha fet amb ell; l’Esperit, “alenà damunt d’ells”, per comunicar-los
una nova vida, i el perdó, oferiran una reconciliació universal, Déu és
Amor i Perdó.
Després, Jesús i Tomàs, que no accepta creure si no
veu ... però els altres deixebles no eren pas millors: no van creure que
les dones havien vist Jesús ressuscitat. La vinguda a la fe de Tomàs
ens porta a un temps nou, el temps de l’Església, en que caldrà “creure
sense haver vist”. No és fàcil veure els signes de la presència de Déu
dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui van
experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ... sortosos els que
així creuran.
(Recuperat d'abril de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada