Am 7, 12-15
Betel (=casa de Déu) era un santuari molt antic, Abraham hi va estar i se li va aparèixer el Senyor. Era l’equivalent, al nord, del Temple de Jerusalem. Cap l’any 750 aC, sota el regnat de Jéroboam II, és quan Amós hi va. Betel tenia també una significació política; en la defensa que en fa el seu sacerdot hi ha els interessos del rei.
Amós, criador de bestia a Judà, es cridat per Déu a anar al Regne del Nord per denunciar-hi els abusos de luxe i riquesa, amb menyspreu dels pobres: “la casa de Déu havia esdevingut casa d’iniquitat” (Am 5,5).
Amassià, assalariat del santuari de Betel, vol foragitar-lo, i que vagi a fer de profeta a Judà, el seu país. El profetisme, però, no és pas una feina o ofici a canvi d’un salari, el profeta és un home lliure que sols depèn de Déu. “Fer l’ofici de profeta”, li diu Amassià, comparant-lo a un funcionari ... que és una temptació, dins les activitats religioses, però un entrebanc per la creativitat i la renovació.
...............................................................
Mc 6, 7-13
Comença una nova etapa en el procés del seguiment: la missió. Jesús associa els seus deixebles a la seva missió, i en fa Apòstols (=enviats). El lector dels anys 70, es veia reflectit en aquests “enviats”, doncs ara el moviment de Jesús ja estava només en les seves mans.
Jesús els dóna tres consignes:
1) aneu de dos en dos. Davant un tribunal, calia fossin dos per donar testimoni, i la evangelització és un afer de testimoniatge. La companyia és també recolzament, força, motivació per acomplir la missió i per vèncer les dificultats.
2) emporteu-vos sols l’estrictament necessari. Els únics instruments han de ser els de la marxa per la missió. Cal un despreniment que només posa la confiança en Déu, i no en els diners, comoditats i seguretats.
3) no us deixeu impressionar per un possible refús ... tot just venen d’assistir al refús de Jesús per la gent del seu poble. “Espolseu-vos la pols dels peus”, és com dir no hem volgut prendre res, fins la pols us deixem ... però també pot ser un signe de separació; els jueus feien una cosa semblant quan tornaven d’un poble pagà.
JiR
Cristians de Badalona, St. Adrià, Montgat i Tiana
9/7/09
Davant la crisi econòmica 1
Ens hem acostat al barri de la Morera de Badalona per entrevistar a dues persones de la comunitat parroquial de Santa Clara, Mn. Lluís Hernàndez i Fina Valverde Sanchez membre d'ACO i de l'equip de pastoral obrera de Badalona. L'entrevista dura uns 13 minuts, està dividida en tres parts: A la primera es parla de la repercussió de la crisi a la Parròquia, a la segona l'actitud dels cristians davant de la crisi, i a la tercera l'actitud de l'Església. Creiem que val la pena escoltar-la.
4/7/09
lectures del diumenge 14 durant l'any, 5 de juliol
Ez 2, 2-5
La crida de Déu sembla un xic dura, però cal conèixer la situació en que va ser pronunciada. És el començament de l’exili a Babilònia, en que el Temple encara no estava destruït, i el Temple, es creia, era l’habitacle de Déu. Què podia fer el poble, convivint amb la idolatria del nou ambient, i el seu Déu a Jerusalem? Si són un poble vençut, no serà perquè el seu Déu és menys poderós que els altres? La temptació d’abandonar la fe jueva era molt forta ... Però Déu no resideix pas sols a Jerusalem, dins una casa de pedra; Déu resideix en el poble, encara que ara estigui a Babilònia (primera revelació).
Els retrets que es fan al poble són significatius, però hi ha una segona revelació: malgrat que el poble és dur i indòcil, això no impedeix la fidelitat de Déu a la seva Aliança, i els fa saber que “hi ha un profeta enmig d’ells” per comunicar-los la seva Paraula, per fer evident la seva presència enmig del poble.
............................................................... Mc 6, 1-6
Igual que tot jueu pietós, Jesús pot comentar l’Escriptura, durant l’ofici del sàbat, i això va generar admiració i dubte. “¿D’on li ve ...?” la pregunta no és per saber l’origen, sinó per posar en dubte la seva autoritat. “D’on li ve tot això? ... no és el fuster, el fill de Maria?”, (el no citar Josep, podria ser una afirmació de quelcom fora del normal en el seu naixement).
S’ hi veu una incompatibilitat entre la grandesa de Déu i la modèstia dels orígens humans. En tot testimoni, en tot profeta, hi ha un contrast entre la seva feblesa d’home i la gràcia de Déu que es manifesta a través d’ell. Jesús s’ha pres de tal manera la condició humana, que els de Natzaret sols hi veuen el fuster.
Aquesta indiferència del poble, barra el camí als miracles; allà on no hi ha fe, no poden haver-hi miracles. Jesús, però, no s’esperava aquesta manca de fe, “es sorprenia de que no tinguessin fe”.
Els signes de Jesús, que en diuen miracles, són en realitat expressions de poder, i ¿com el fuster de Natzaret pot obrar signes de poder?.
El text, però, s’acaba amb un cert optimisme: malgrat el clima d’hostilitat, Jesús va poder curar alguns malalts. L’esperança no es perd mai.
JiR
La crida de Déu sembla un xic dura, però cal conèixer la situació en que va ser pronunciada. És el començament de l’exili a Babilònia, en que el Temple encara no estava destruït, i el Temple, es creia, era l’habitacle de Déu. Què podia fer el poble, convivint amb la idolatria del nou ambient, i el seu Déu a Jerusalem? Si són un poble vençut, no serà perquè el seu Déu és menys poderós que els altres? La temptació d’abandonar la fe jueva era molt forta ... Però Déu no resideix pas sols a Jerusalem, dins una casa de pedra; Déu resideix en el poble, encara que ara estigui a Babilònia (primera revelació).
Els retrets que es fan al poble són significatius, però hi ha una segona revelació: malgrat que el poble és dur i indòcil, això no impedeix la fidelitat de Déu a la seva Aliança, i els fa saber que “hi ha un profeta enmig d’ells” per comunicar-los la seva Paraula, per fer evident la seva presència enmig del poble.
............................................................... Mc 6, 1-6
Igual que tot jueu pietós, Jesús pot comentar l’Escriptura, durant l’ofici del sàbat, i això va generar admiració i dubte. “¿D’on li ve ...?” la pregunta no és per saber l’origen, sinó per posar en dubte la seva autoritat. “D’on li ve tot això? ... no és el fuster, el fill de Maria?”, (el no citar Josep, podria ser una afirmació de quelcom fora del normal en el seu naixement).
S’ hi veu una incompatibilitat entre la grandesa de Déu i la modèstia dels orígens humans. En tot testimoni, en tot profeta, hi ha un contrast entre la seva feblesa d’home i la gràcia de Déu que es manifesta a través d’ell. Jesús s’ha pres de tal manera la condició humana, que els de Natzaret sols hi veuen el fuster.
Aquesta indiferència del poble, barra el camí als miracles; allà on no hi ha fe, no poden haver-hi miracles. Jesús, però, no s’esperava aquesta manca de fe, “es sorprenia de que no tinguessin fe”.
Els signes de Jesús, que en diuen miracles, són en realitat expressions de poder, i ¿com el fuster de Natzaret pot obrar signes de poder?.
El text, però, s’acaba amb un cert optimisme: malgrat el clima d’hostilitat, Jesús va poder curar alguns malalts. L’esperança no es perd mai.
JiR
26/6/09
Les lectures del diumenge 13 del temps durant l'any
Sa 1, 13-15; 2, 23-24
El llibre de la Saviesa va ser escrit a Alexandria cap els anys 50 aC, per jueus afrontats a la cultura grega, i posa el problema de quina actitud adoptar davant la mort. Hi ha dues possibilitats: 1) els pagans proposen fruir tot el possible del present, perquè amb la mort s’acaba tot, 2) els jueus pensen que “Déu ha creat l’home per que sigui incorruptible, l’ha fet a imatge seva”. Com explicar doncs la mort? ... Déu ha pres el risc de fer-nos lliures. La Bíblia no parla d’una mort biològica, sinó de la mort espiritual, d‘apartar-se de Déu. Des del començament, el llibre de la Saviesa parla dels justos (que viuen la vida de Déu) i els impius (que són lluny de Déu, s’han posat al costat de la mort).
“La mort ha entrat al món per la malicia del diable, i els seus partidaris l’han de sofrir”. S’està parlant de la mort espiritual, de la privació de Déu. El text es recolza en els comentaris rabínics sobre la falta d’Adam i Eva per culpa del diable, i que els separa de Déu.
...............................................................
Mc 5, 21-43
La incapacitat humana enfront la malaltia i la mort, contrasta amb el poder de Jesús, que emana d’Ell (la dona sols toca el vestit) i que va fins ressuscitar els morts (la filla de Jaire).
Per beneficiar-se d’aquest poder de Jesús, hi ha una sola condició: tenir fe. Una fe a la qual tothom pot acudir, des de Jaire, un cap de sinagoga, fins una dona que esdevé impura per la seva pèrdua de sang. Però som lliures, i es pot refusar de creure, com els que es riuen de Jesús, que serien els partidaris de la mort, segons el llibre de la Saviesa.
Són dos relats de salvació, que afecten dues dones. Una perd sang des de fa 12 anys, i l’altre ha arribat als 12 anys, edat legal de la pubertat. Perdent la sang, una pot perdre la vida, i l’altre arriba a l’edat en que la podria donar. El 12 és un nombre simbòlic, semblant a la perfecció del set, però dins la realitat terrenal: 12 tribus, 12 apòstols, 12 mesos, 12 hores de dia ...
La dona és impura i no podria tocar Jesús, però ho fa, i la fe la salva, no pas el contacte físic amb la roba de Jesús. Quan diuen que la noia és morta, Jaire es exhortat a tenir fe. La bona nova d’aquest text és que Jesús no vol ni el sofriment ni la mort. En la consigna de silenci donada per Jesús, s’hi pot veure el “secret messiànic”: el fet que Jesús pugui ser reconegut com a Messies, sense risc d’un malentès.
JiR
El llibre de la Saviesa va ser escrit a Alexandria cap els anys 50 aC, per jueus afrontats a la cultura grega, i posa el problema de quina actitud adoptar davant la mort. Hi ha dues possibilitats: 1) els pagans proposen fruir tot el possible del present, perquè amb la mort s’acaba tot, 2) els jueus pensen que “Déu ha creat l’home per que sigui incorruptible, l’ha fet a imatge seva”. Com explicar doncs la mort? ... Déu ha pres el risc de fer-nos lliures. La Bíblia no parla d’una mort biològica, sinó de la mort espiritual, d‘apartar-se de Déu. Des del començament, el llibre de la Saviesa parla dels justos (que viuen la vida de Déu) i els impius (que són lluny de Déu, s’han posat al costat de la mort).
“La mort ha entrat al món per la malicia del diable, i els seus partidaris l’han de sofrir”. S’està parlant de la mort espiritual, de la privació de Déu. El text es recolza en els comentaris rabínics sobre la falta d’Adam i Eva per culpa del diable, i que els separa de Déu.
...............................................................
Mc 5, 21-43
La incapacitat humana enfront la malaltia i la mort, contrasta amb el poder de Jesús, que emana d’Ell (la dona sols toca el vestit) i que va fins ressuscitar els morts (la filla de Jaire).
Per beneficiar-se d’aquest poder de Jesús, hi ha una sola condició: tenir fe. Una fe a la qual tothom pot acudir, des de Jaire, un cap de sinagoga, fins una dona que esdevé impura per la seva pèrdua de sang. Però som lliures, i es pot refusar de creure, com els que es riuen de Jesús, que serien els partidaris de la mort, segons el llibre de la Saviesa.
Són dos relats de salvació, que afecten dues dones. Una perd sang des de fa 12 anys, i l’altre ha arribat als 12 anys, edat legal de la pubertat. Perdent la sang, una pot perdre la vida, i l’altre arriba a l’edat en que la podria donar. El 12 és un nombre simbòlic, semblant a la perfecció del set, però dins la realitat terrenal: 12 tribus, 12 apòstols, 12 mesos, 12 hores de dia ...
La dona és impura i no podria tocar Jesús, però ho fa, i la fe la salva, no pas el contacte físic amb la roba de Jesús. Quan diuen que la noia és morta, Jaire es exhortat a tenir fe. La bona nova d’aquest text és que Jesús no vol ni el sofriment ni la mort. En la consigna de silenci donada per Jesús, s’hi pot veure el “secret messiànic”: el fet que Jesús pugui ser reconegut com a Messies, sense risc d’un malentès.
JiR
12/6/09
"Badalona som tots"
Entrevistem a Isidre Ferreté, de la comunitat de jesuites, de la Capella de Sant Joan Baptista de la Salut Alta de Badalona. Ell és un dels promotors del manifest "Badalona som tots", recentment signat i presentat per diferents entitats.
Amb aquesta entrevista volem acostar-vos aquest compromís per la cohesió social i animar-vos a adherir-vos-hi, no només amb la vostra signatura sinó, també, amb la vostra actitud constructiva i integradora.
Per llegir el manifest heu d'accedir a http://bdnsomtots.wordpress.com/. Si us hi voleu adherir heu d'enviar un e-mail a badalonasomtots@gmail.com
Amb aquesta entrevista volem acostar-vos aquest compromís per la cohesió social i animar-vos a adherir-vos-hi, no només amb la vostra signatura sinó, també, amb la vostra actitud constructiva i integradora.
Per llegir el manifest heu d'accedir a http://bdnsomtots.wordpress.com/. Si us hi voleu adherir heu d'enviar un e-mail a badalonasomtots@gmail.com
Tenim una idea, vols ajudar-nos a fer-la realitat?
S'acosta l'estiu, i amb ell s'aturen moltes de les activitats, sembla que tot es pari...fins al nou curs. Qui més qui menys, gaudeix, però, d'un temps de descans, d'oci, de viatge o simplement de canvi d'activitat...i, perquè no, a primera hora del matí o a "s'hora baixa", quan la calor ens deixa respirar, tenim l'oportunitat de dedicar-nos més a la pregària o a la meditació,...o, simplement a estar en silenci i contemplar...Des del blog de xarxa de laics, volem ajudar-t'hi! Vols col·laborar-hi? Fes-nos arribar un petit escrit, un pensament, una imatge, una cançó,...ho anirem publicant cada dia, cada dos o cada setmana (tot depèn del material que aconseguim) des del 15 de juliol fins al 31 d'agost. ("Powerpoint", no!) Envia-ho a xarxalaics@gmail.com. Si saps d'algú que hi voldria col·laborar, fes-li-ho saber. Gràcies per endavant.
5/6/09
les lectures de la festa de la Santa Trinitat
Dt 4, 32-34, 39-40
És el discurs de comiat de Moisès, en que convida al poble a mirar al seu entorn, i veure si hi troben quelcom de semblant a l’Aliança que el Senyor va fer amb el seu poble. A l’època del Deuteronomi, i durant tot l’Antic Testament, l’objectiu era alliberar el poble del politeisme.
En aquest text trobem, en poques paraules, tota la catequesi del poble d’Israel, amb una enumeració de les obres de Déu pel seu poble: 1) Déu ha creat la humanitat, 2) ha parlat al seu poble, 3) l’ha escollit i l’ha alliberat, 4) li ha donat uns manaments, 5) i finalment, li ha donat una terra.
En aquesta presència constant de Déu al costat del poble, queda encara per descobrir que no és pas reservada exclusivament a Israel, Déu és el Déu de tots els pobles. En aquell temps, cada poble tenia el seu déu o déus, però el Déu que es revela a Israel, és el Déu de tothom.
...............................................................
Mt 28, 16-20
Ens trobem a Galilea, lloc on comença la predicació de Jesús, i a la muntanya, lloc de comunicació de Déu als homes. Aquí, Jesús pronuncia un curt discurs de comiat. Curiosament, els deixebles no es mostren pas massa disposats, l’aparició de Jesús no s’imposa com una evidència ... “alguns dubtaven”; aquesta frase, però, podria ser també com un avís als lectors, de que la fe, malgrat la resurrecció, no és pas una resposta fàcil.
“He rebut plena autoritat al cel i a la terra”, que recorda la visió de Dn 7, 14, sobre el Fill d’Home, que rep tot poder de “l’ancià carregat d’anys”.
Tots els evangelis, de diferent manera, conclouen que fou el mateix Ressuscitat qui va encarregar als apòstols la missió de proclamar l’evangeli a tot el món. La missió encomanada té per objectiu “convertir tots els pobles”.
Els altres evangelis parlen del baptisme en nom de Jesús, o per l’Esperit. Sols Mateu el proposa en “el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”, com a primera formulació del misteri de la Trinitat. “En nom de”, era una expressió freqüent en la Bíblia, i es referia a una sola persona, a un sol Déu ... però aquí es nomenen tres persones ben diferenciades, encara que sota un sol nom
... “aneu doncs”, és urgent veure tota la humanitat aprofitar-se d’aquest missatge que ha proclamat Jesús.
JiR
És el discurs de comiat de Moisès, en que convida al poble a mirar al seu entorn, i veure si hi troben quelcom de semblant a l’Aliança que el Senyor va fer amb el seu poble. A l’època del Deuteronomi, i durant tot l’Antic Testament, l’objectiu era alliberar el poble del politeisme.
En aquest text trobem, en poques paraules, tota la catequesi del poble d’Israel, amb una enumeració de les obres de Déu pel seu poble: 1) Déu ha creat la humanitat, 2) ha parlat al seu poble, 3) l’ha escollit i l’ha alliberat, 4) li ha donat uns manaments, 5) i finalment, li ha donat una terra.
En aquesta presència constant de Déu al costat del poble, queda encara per descobrir que no és pas reservada exclusivament a Israel, Déu és el Déu de tots els pobles. En aquell temps, cada poble tenia el seu déu o déus, però el Déu que es revela a Israel, és el Déu de tothom.
...............................................................
Mt 28, 16-20
Ens trobem a Galilea, lloc on comença la predicació de Jesús, i a la muntanya, lloc de comunicació de Déu als homes. Aquí, Jesús pronuncia un curt discurs de comiat. Curiosament, els deixebles no es mostren pas massa disposats, l’aparició de Jesús no s’imposa com una evidència ... “alguns dubtaven”; aquesta frase, però, podria ser també com un avís als lectors, de que la fe, malgrat la resurrecció, no és pas una resposta fàcil.
“He rebut plena autoritat al cel i a la terra”, que recorda la visió de Dn 7, 14, sobre el Fill d’Home, que rep tot poder de “l’ancià carregat d’anys”.
Tots els evangelis, de diferent manera, conclouen que fou el mateix Ressuscitat qui va encarregar als apòstols la missió de proclamar l’evangeli a tot el món. La missió encomanada té per objectiu “convertir tots els pobles”.
Els altres evangelis parlen del baptisme en nom de Jesús, o per l’Esperit. Sols Mateu el proposa en “el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”, com a primera formulació del misteri de la Trinitat. “En nom de”, era una expressió freqüent en la Bíblia, i es referia a una sola persona, a un sol Déu ... però aquí es nomenen tres persones ben diferenciades, encara que sota un sol nom
... “aneu doncs”, és urgent veure tota la humanitat aprofitar-se d’aquest missatge que ha proclamat Jesús.
JiR