lectures del diumenge 32 del temps durant l'any. 8 de novembre

"Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes" (salm 139)

1Re 17, 10-16
Estem en el regne del Nord, al s. IX aC. El rei Acab, sota la influència de la seva dona Jezabel, s’allunya del veritable Déu, per donar culte als Baals, déus de la fertilitat, la pluja, els llamps i el vent. Però Déu provoca una sequera al país, per demostrar que és Ell qui domina la natura. Després de profetitzar aquest fet, i davant la còlera del rei, Elies es veu obligat a fugir a l’estranger.
A Serepta, Elies demana beure i menjar a una dona pagana, viuda i pobra, que es juga la vida compartint amb el profeta tot el que té, “... i després morirem de fam”, ja que no tenen res més. En els pobres, és on hi ha més disponibilitat a compartir ... però aquest gest comportarà, per aquesta dona, que ja no li falti mai ni farina ni oli.
Els pagans també poden beneficiar-se de la generositat de Déu, si tenen fe. La salvació és promesa a tota la humanitat; la paraula de Déu també ressona en terra pagana. Anys més tard, Jesús recordarà aquest text als seus compatriotes (Lc 4, 35-26).
...............................................................
Mt 12, 38-44
Els “mestres de la Llei”, o escribes, eren laics estudiosos de la Llei, amb dret a comentar l’Escriptura i predicar, i disposaven d’un lloc al Sanedrí i a la sinagoga. Tenien un gran reconeixement popular, i això portava a exagerar el seu protagonisme.
Al llarg del seu evangeli, Mc mostra una creixent malfiança dels escribes envers Jesús, fins arribar a buscar com fer-lo morir. Jesús, però, no els retreu això, sinó que “devoren els bens de les viudes” aprofitant-se de la seva autoritat, i que fan ostentació amb boniques vestimentes (costum que no ha canviat gaire), però estan lluny de posar en pràctica allò que ensenyen.
Jesús veu com uns rics fan ofrena de molts diners i, com a contrast, una viuda pobre hi posa dues petites monedes, que són tot el que té. Igual com la viuda de Serepta dóna a Elies les seves últimes provisions, aquesta dóna els seus últims diners.
El model que proposa Jesús, no és la ostentació d’alguns escribes, la seva recerca d’honors, sinó la discreta generositat de la viuda, que ho arrisca tot per la seva confiança en Déu.
La mirada del Senyor no es limita a l’exterior, sinó que va al cor de les persones, per descobrir-hi el sentit profund dels seus gestos.

JiR

lectures de la festa de Tots Sants. 1 de novembre

"Vaig veure una multitud tan gran...Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües"

Ap 7, 2-4, 9-14
Tots Sants és una festa ecumènica, que agrupa tots els qui són sants als ulls de Déu, no sols els canonitzats pel Vaticà i, des del s. XI, inscrits en el llibre oficial, sinó “gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”.
El text ens presenta dues visions: 1) sobre la terra. Un àngel demana de “no fer mal” fins que no estiguin marcats tots els servents de Déu. Recorda la marca de les cases d’Egipte, per protegir els hebreus, o la marca al front de Caïn, perquè ningú el matés. Eren 144000, que és 12 tribus x 12 apòstols x 1000 (una gran quantitat) = una multitud, no un nombre concret, literal.
2) al cel, referent a la multitud que envolta el tron de l’Anyell, i que “porten vestits blancs”, condició de ressuscitat; “venen de la gran tribulació”, per ells ja s’han acabat les probes de la terra, han estat salvats per l’Anyell; “amb palmes a les mans”, són un símbol litúrgic: en la festa de les Tendes, els pelegrins brandejaven les palmes, tot cantant el Salm 118.
...............................................................
Mt 5, 1-12
Els primers versets introdueixen el Sermó: 1) s’indica el marc: la muntanya, lloc de la presència de Déu, 2) els destinataris: la multitud i els deixebles, i 3) Jesús s’assegué: actuarà com un mestre anunciant la nova llei, que no és una llista de manaments, sinó un nou estat d’esperit per trobar Déu.
La redacció de Mateu, està influïda per la situació de la seva comunitat, pobre i perseguida.
Podríem agrupar les benaurances en dos tipus: 1) a l’entorn de la pobresa i el comportament, i 2) fan referència a la persecució (v. 4, 10 i 11); la comunitat que assumeix aquest estil de vida, es converteix en una nosa, i és perseguida ... semblant als profetes.
Dues benaurances es proclamen en present (v. 3 i 10), “d’ells és el Regne del cel”, el Regne del cel és dels pobres en l’esperit, i dels perseguits perquè lluiten per la justícia. Les altres benaurances, en futur, “Déu els consolarà ... saciarà ...”, seran feliços en descobrir que són cridats i estimats.

JiR

lectures del diumenge 30 del temps durant l'any. 25 d'octubre

"...Hi veié i el seguia camí enllà"

Jr 31, 7-9
Jeremies està en el regne del Sud. El poble ha sofert la invasió i destrucció del país, i la deportació a Babilònia de part dels seus habitants. Com que tot va malament, el seu missatge d’esperança seria poc creïble i, per això, comença amb “diu el Senyor”... no pas jo. Per combatre la desesperació dels seus compatriotes, Jeremies anuncia el retorn dels exiliats.
Quan van ser deportats, va ser difícil suportar les dificultats de la ruta, però la tornada serà joiosa, fins i tot pels més febles.
El regne del Nord va ser destruït molt abans de Jeremies, i crida l’atenció que tots els noms que cita són del Nord: Jacob (pare de les 12 tribus, que després es van dividir en dos regnes), Israel (regne del Nord), Efraïm (tribu dominant al Nord). Es pot pensar que anuncia la reunificació del poble de Déu.
Déu és present com “un pare per Israel”, títol que semblava reservat per els textos del Nou Testament.
...............................................................

Mc 10, 46-52
En el text hi manquen els elements típics d’un miracle segons Mc: un gest de curació, una paraula sanadora, i la prohibició de dir-ho; i aquí, a més, Jesús accepta de ser reconegut com a Messies, fill de David.
Bartimeu crida Jesús, i la gent el vol fer callar, no veuen pas el que sí veu el cec en Jesús, i Jesús s’atura i el fa cridar. Abans de curar el cec, cura la ceguesa de la gent, que es transforma, i ara anima al cec a anar cap a Jesús.
Davant la crida, Bartimeu s’aixeca, llença el mantell, que l’estorbava, i va cap a Jesús. El mantell era la peça més preuada per un jueu; si un no tornava un préstec, segons la Torà, se li podia prendre la casa, el camp, la dona, tot, excepte el mantell, sense el qual, amb el fred de la nit es podria morir ... seria matar-lo. Bartimeu, doncs, ho abandona tot per anar cap a Jesús. “Rabuni, fes que hi vegi”, no ho veia clar, no ho entenia ... però quan hi veu, quan comprèn el missatge, segueix el camí de Jesús. La seva fe, la seva confiança en Jesús, l’ha salvat.
No es pot seguir Jesús a cegues, com en un ramat, cal demanar de veure-hi clar, i cal desfer-se dels entrebancs, per poder trobar el camí.

JiR

IIa Trobada xarxalaics

El passat diumenge va tenir lloc al Monestir de les Clarisses de la Divina Providència la II Trobada de Xarxa de laics. Poc més d'una trentena de persones ens vam aplegar després de celebrar l'Eucaristia, per reflexionar i debatre conjuntament sobre quina ha de ser la presència, com a homes i dones d'Església, en el nostre món d'avui. Reflexió que va partir de "l'esperança d'una Església pobra i evangèlica" que es va viure en les dècades dels anys 70 i 80 després del concili.

Inicialment Jaume Suau ens va donar una sèrie de claus per entendre i contraposar tot allò que constituïa el món d'aquells anys en relació al nostre món d'avui. L'interès de la seva exposició es va reflectir en l'actitud de tots els assistents.

Tot seguit Jaume Oliveres va fer una sentida i amistosa presentació de Jaume P. Sayrach, ressaltant el valor singular del seu testimoni, esforçant-se en fer visible el rostre de Jesús enmig dels homes i dones que anaven poblant els nous barris de Santa Coloma, alhora que participava en el canvi d'aquella societat per fer-la més humana.

Finalment el mateix Jaume P. Sayrach, amb el carisma i la unció que dóna parlar d'allò que un viu, va apuntar alguns aspectes que, segons creu, han de caracteritzar la presència de l'Església, com a poble, en la nostra societat occidental d'avui.

La propera setmana publicarem un resum de les diferents aportacions.

Xarxalaics

Les lectures del diumenge 29è del temps durant l'any. 18 d'octubre

Is 53, 10-11

El profeta Isaïes escriu en el segle VI aC. i parla als seus contemporanis. Es pot meditar el text i trobar-hi un nou sentit, però és evident que hi ha un missatge adreçat als qui l’escoltaven en aquell temps, i en base al que ell veu. Estan en un context de persecució, en l’exili a Babilònia, i es senten abandonats de Déu. Is posa l’exemple d’un Servent, que sembla personificar el poble exiliat, o el que en queda, per donar un missatge. Tres punts:
1) en el vostre sofriment, Déu està al vostre costat. És difícil d’interpretar, però és un contrasentit creure que Déu pot complaure’s en el sofriment d’un home, si sabem que Déu és amor; cal entendre que quan el Servent és triturat pel sofriment, Déu s’inclina sobre d’ell amb amor, està al seu costat.
2) podeu donar un sentit a aquest sofriment. “després ... veurà la llum i se’n saciarà”, que no pretén pas ser una explicació del misteri del sofriment, però una esperança de que pot servir per quelcom ... a la fi tornaran a casa.
3) podeu contribuir a l’obra de Déu. Pel Servent, “el designi del Senyor arribarà a bon terme”, recobraran la pau.
...............................................................

Mc 10, 35-45

Marc posa novament en relleu la incomprensió dels deixebles, que cerquen ocupar una plaça en el Regne, alliberat dels romans. En el text que segueix hi ha unes paraules que caldria aclarir:
1) “ser batejats amb el baptisme ...”. “Batejar”, significava submergir-se en l’aigua per morir ofegat, que es podria interpretar com morir i, al sortir de l’aigua, viure una nova vida, ressuscitar. Aquest deu ser el vertader significat, doncs a Lc 12, 50, Jesús diu: “Haig de rebre un baptisme ...”, i Pau a Rm 6, 3-5, explica bé el significat del bateig en Crist, que és morir i ressuscitar amb Ell.
2) “donar la vida com a rescat per tothom”. La paraula “rescat”, en el temps de Jesús, significava “alliberament”, no un preu. No té sentit imaginar que la vida de Jesús fos el preu pel perdó de Déu, seria desfigurar la imatge de Déu. Tots els profetes havien lluitat contra els sacrificis humans; els deixebles en cap moment entendrien que Déu pogués exigir la mort del seu Fill.
El missatge de Jesús està en la seva vida, però la veritat que ens mostra té el seu risc, que ell assumeix; la seva mort n’és una conseqüència, i no s’ha de confondre amb un objectiu.

Les lectures del diumenge 28è del temps durant l'any. 11 d'octubre

Per seguir Jesús cal ser lliure

Sv 7, 7-11
Quan Salomó hereta el tron del seu pare David, en un somni, Déu li diu (1Re 3, 5, 9): “Demana què vols que et doni”, i ell respon: “... que tingui enteniment per governar el teu poble, i discernir entre el bé i el mal ...”.
El llibre de la Saviesa, 900 anys després, recorda aquest text, i fa dir a Salomó: “vaig pregar i l’esperit de saviesa va venir a mi”. Els grans del món tendeixen a creure que tenen una saviesa innata, que en tenen el monopoli ... però no és així. Cal demanar-la humilment en la pregària, com va fer Salomó, que en el text es felicita d’haver triat la veritable saviesa, i enumera tot el que considera inferior a ella, com és la riquesa material.
Per la gent de la Bíblia, la saviesa no era pas un conjunt d’especulacions intel·lectuals, sinó que porta a trobar respostes als problemes de la vida; pel rei, era saber governar el seu poble.
El text mostra la preferència de la Saviesa enfront de tots els bens de la terra, la superioritat dels bens espirituals sobre els materials, i constata que la Saviesa és un do de Déu. ...............................................................

Mc 10, 17-30
L’home pregunta “què haig de fer...”, i Jesús li diu “observar els manaments”. Aquesta pregunta era objecta d’un fort debat entre els fariseus, que buscaven establir una jerarquia dins els 634 manaments en que havien “resumit” la Llei.
Crida l’atenció que Jesús, després, sols cita els manaments relacionats amb el proïsme. Els manaments són només una primera etapa, i Jesús “se’l mira amb afecte” i el crida a seguir-lo. Però per seguir Jesús cal ser lliure, i l’home comprèn que és un esclau de les seves riqueses, i la seva tristesa ressona com una confessió d’aquesta situació.
Jesús posa a proba la seva llibertat, la seva capacitat per discernir on es troba la saviesa. Jesús el convida a passar de ser d’un home que compleix la Llei a un deixeble que segueix el camí. Però l’esperit de saviesa que demanava Salomó, no estava pas en ell. Les riqueses personals, del tipus que siguin, no basten, la salvació no es mereix, es rep per gràcia i, per això, cal ser lliure.
Els deixebles queden sorpresos, i la reacció de Pere dóna a entendre que estan encara dins la lògica del mèrit, i Jesús, com a recompensa ... els anuncia la persecució. Els promet igualment la vida eterna, però com un do, no pas com una recompensa.

II Trobada Xarxa de laics

II Trobada Xarxa de laics
Cristians de Badalona, Sant Adrià, Montgat i Tiana
Diumenge 18 d'octubre
Monestir de les Clarisses de la Divina Providència
Avinguda Martí Pujol
Badalona

PROGRAMA:
10h. Celebració de l'Eucaristía, amb la comunitat de monges clarisses.
10:45h. Cafè
11:00h. Presentació de les activitats 2009 – 2010 de xarxa de laics
11:30h. Taula rodona i col·loqui: “L'ESPERANÇA D'UNA ESGLÈSIA POBRA I EVANGÈLICA”
Jaume Suau i Jaume Oliveras acompanyaran a Jaume P. Sayrach

A la llum de l'experiència viscuda entre els anys 1965-1980, en ple impuls del Concili Vaticà II, us proposem reflexionar i debatre, conjuntament, sobre els camins a través dels quals podem fer present l'Església en el món d'avui”

13:45h. Cloenda