Gn 12, 1-4 

Amb aquest text es comença la llarga historia d’amor entre Déu i el seu poble. Abram pertanyia a un clan de pastors, que buscaven pastures pel seu ramat, lluny de les ciutats. En aquest caminar, descobreix la crida de Déu a deixar el seu país, el seu clan i el seu poble, i fiar-se de la seva promesa, que el portarà a ser pare d’un poble nombrós dins una nova terra: la “terra promesa”. La Bíblia posa l’origen d’Israel en aquesta mítica emigració des de l’Orient. 

Si Déu crida Abram (a tot l’home), és per la seva benaurança; Déu es revela com el qui vol el bé de l’home. El fa marxar pel seu bé, prometent-li tot el que, en aquell temps, feia feliços als homes: una nombrosa descendència i la benedicció de Déu.

Aquesta benaurança promesa a Abram, però, no és pas per ell sol. El projecta de Déu és per tota la humanitat ... però les nacions són lliures d’entrar o no dins d’aquesta benedicció, ningú està obligat a acceptar-la.

Posar-se en marxa, responent a la crida de Déu, és una prova de la fe d’Abram i, més endavant, Déu li canviarà el nom, es dirà Abraham, que vol dir “pare de multituds”.

.............................................................

Mt 17, 1-9 

Hi ha un paral·lelisme entre la escena de la Transfiguració i la del Baptisme de Jesús. La veu de Déu en el Baptisme recolza Jesús al començar la seva missió; al acabar el seu camí per Galilea i abans d’iniciar la ruta cap a Jerusalem, on el mataran, es produeix la Transfiguració, amb un nou recolzament a Jesús per part de Déu, és com dir: malgrat el que veieu que passa a partir d’ara, continuo estant-hi d’acord ... i aquí hi afegeix “escolteu-lo”. Estar-hi d’acord, no s’ha d’interpretar que Déu vol que el matin, que exigeix un sacrifici, semblant als déus pagans; “el que vull és amor i no sacrificis”, llegim en Os 6,6.

En el text hi abunden les imatges bíbliques: 1) la muntanya, com a lloc de revelació de Déu, 2) el núvol, signe de la presència de Déu, 3) la cara i els vestits de Jesús, resplendents i plens de llum, semblant a Moisés baixant del Sinaí, 4) Moisés i Elies, representen la Llei i els Profetes, el conjunt de les Escriptures, i 5) les tendes que evoquen la festa de les Tendes, en que els jueus recordaven la travessa del desert; és probable que la Transfiguració tingués lloc durant aquestes festes, i això explicaria la proposta de Pere de fer-hi unes cabanes.

Joan i Roser

les lectures del 1r diumenge de Quaresma. 9 de març

Gn 2, 7-9; 3, 1-7

És un text escrit en temps de Salomó, el s. X aC, en que, recolzant-se en la certesa de la bondat de Déu, intenta respondre a les qüestions sobre el mal en el món: si Déu és bo, com es que hi ha mal? Es descriu un jardí ple d’arbres; es pot menjar el fruit de tots, excepte de “l’arbre del coneixement del bé i del mal”.

La serp fa fixar l’atenció de la dona sobre l’arbre prohibit, i s’instal·la en ella la confusió al escoltar la veu de la sospita (com és, doncs, que no en podem menjar? és que Déu ens prohibeix accedir al coneixement?) ... Al menjar el fruit se’ls hi obren els ulls, l’arbre acompleix el seu rol ... i descobreixen que van nus, però no pas les suposades males intencions de Déu. Les sospites sobre Déu són un verí mortal, enverinen (com fa la serp) les nostres vides.

Reservar per Déu l’arbre del coneixement, és reconèixer que sols Ell sap el que és bo o dolent per nosaltres; menjar-ne, seria pretendre decidir per nosaltres mateixos el que és bo i el que no, i això pot portar (en realitat porta) molts problemes ... és el mal.

.............................................................

Mt 4, 1-11

En la Bíblia, 40 indica una generació, una vida; Jesús va ser temptat durant tota la seva vida; el text vol donar una visió teològica de les diverses formes de temptació en que es va trobar, és una mena d’escenificació teològica dels problemes en què Jesús es va tenir d’afrontar al llarg de la seva vida, i que els deixebles en van ser testimonis. No és lògic pensar que tornant del desert (en la tradició profètica, el desert era un lloc d’encontre amb Déu) Jesús hagués explicat als deixebles que va ser temptat, les coses que li va dir el diable, i com va contestar. Els 40 dies al desert, semblen evocar també l’estada al desert del poble d’Israel (40 anys), i les temptacions que van viure: gana (el mannà), set (la font d’aigua), idolatria (el vedell d’or), i molts d’altres ... però que ara Jesús, en la trajectòria de la seva vida, les ha vençut.

“Si tu ets fill de Déu ...”, així inicia el diable la seva actuació, recordant el que diu Déu en el baptisme de Jesús. Es planteja en què consisteix ser messies i la pregunta pren diverses formes: 1) és resoldre els problemes dels homes a base de miracles ... com canviar les pedres en pans?... 2) tirar-se des de dalt del Temple per impressionar el poble?... lligar la fe a manifestacions espectaculars? i 3) posseir i dominar el món a no importa quin preu? ... confondre religió i poder temporal?

Les tres respostes de Jesús al temptador, són cites del llibre del Deuteronomi (8, 3; 6, 16; 6, 13) tretes d’un passatge que, precisament, és una meditació sobre les temptacions del poble d’Israel en el desert.

Joan i Roser

el documental "JO CREC" a Badalona

El proper 29 de març, dissabte, estrenem a Badalona la projecció del documental "JO CREC". Estem contents de fer-ho a la nostra ciutat i en una sala dels Megacine Badalona 3D del Màgic Bdn.  Per això hem volgut entrevistar a en Vicenç i la Gemma, creadors i productors d'aquest documental.

En Vicenç Vila és enginyer en telecomunicacions, i la Gemma Bas és arquitecta. Estan casats i tenen sis fills, tots nois.

La Gemma i en Vicenç són un matrimoni jove, alegre, optimista, ferm. Quan parlen, t’engresquen amb els seus projectes, les seves iniciatives, la seva experiència vital, tan jovial i plena de força.

Els hem volgut entrevistar perquè ens parlin del documental «JO CREC», que han produït i que s’estrena el proper 21 de Març a tot l’estat.

• Com va sorgir la idea d'emprendre aquesta insòlita aventura audiovisual?

Vicenç: Pel febrer, l'últim dia d'un recés, després de llegir que el Sant Pare donava les primeres indicacions per viure l’Any de la Fe, se'm va passar pel cap la possibilitat de fer un documental perquè els cristians poguéssim professar d'una nova manera el Credo.

Jo vaig ser durant 12 anys el cap de joves del Sant Esperit de Terrassa, i allà ens vam fet un tip de preparar materials de catequesi amb altres animadors i amb Mn. Francesc Cima, al cel sia!, sempre pensant quina seria la millor manera de convidar els joves a tenir un encontre personal amb Jesucrist.... Ens basàvem en el Catecisme i l'assessorament de mossèn Cima. Ara, uns anys més tard, hem decidit produir un documental per transmetre el mateix missatge però emprant les noves tecnologies.

• Per què un documental en 3D sobre el Credo? Què voleu aportar com a novetat?

Gemma: Avui en dia, ens agradi o no, ser enmig del món vol dir entrar en l'univers de les noves tecnologies. Fins i tot el Sant Pare acaba d'estrenar un compte de twitter!... Aquest és el llenguatge i la comunicació de les persones del món d'avui.

En el nostre cas, hem volgut utilitzar el 3D pel seu caràcter innovador i pels avantatges que té respecte el 2D: es capta més l’atenció de l'espectador, es reté millor en la memòria i provoca un impacte emocional molt superior.

D'aquesta manera, ens volem sumar a tantes iniciatives evangelitzadores que aquest Any de la Fe estan aportant un aire fresc a la manera de comunicar la nostra fe.

Continua llegint...

Sant Compromís de la Murtra

Sant Jeroni de la Murtra declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

Podia haver titulat aquest post com a Santa Paciència de la Murtra, Santa Vergonya de la Murtra o Santa Perseverància de la Murtra, però m’ha fet més goig el títol que ja heu llegit.

Ahir el govern del país va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i, segons explicita l’acord, la Generalitat entén com a monumental no només l’edificació principal, sinó també les edificacions vinculades a aquesta i les edificacions auxiliars, així com horts, basses, patis i tanques. No m’he entretingut a comprovar quins beneficis, privilegis o possibilitats s’amaguen rere aquesta declaració, però el que està clar és que només podem llegir-la com l’enèssima oportunitat per posar-nos davant dels ulls el tresor que tenim, (o que menystenim, segurament).

Tindrem temps, (poc), per reflexionar-hi, tindrem temps de valorar les portes que se’ns obren a partir de la decisió de l’executiu català, però ara és el moment d’agraïr els qui aguanten la bandera de Sant Jeroni amb tanta tenacitat com solitud, als Amics de Sant Jeroni i a la comunitat que hi viu, als de Conreu Sereny i als voluntaris que hi pugen cada setmana a fer manteniment, als qui mouen papers, (amb més o menys gràcia), per les administracions i als qui es rasquen la butxaca pel monestir. A tots els qui ens han permès que encara hi siguem a temps.

Em semblaria magnífic que un dia firméssim, tots els qui estimem Sant Jeroni, un compromís solemne amb la causa i que aconseguissim, per exemple, que a les municipals de l’any que ve, totes les forces polítiques consensuessin un punt comú als seus programes electorals. Seria la prova del nou que això va de debò.

P.S.Llàstima que la declaració no arribi a les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, (o potser podriem estirar la interpretació i entendre-les com a edificacions vinculades o auxiliars?

Jordi Ballesteros

hospitabulis.wordpress.com

les lectures del diumenge 8è de durant l'any. 2 de març

I tu, on cerques la teva seguretat?

Is 49, 14-15

El text s’emmarca en l’època de l’exili a Babilònia, on el poble, a causa de la forta influència política, social i també religiosa de Babilònia, es sent abandonat, perd la seva confiança en Jahvé, i es pregunta si té encara un esdevenidor com a poble de Déu.

El profeta, amb una gran tendresa, diu que Déu no oblida pas el seu poble exiliat, i identifica el Senyor a una mare que, passi el que passi, mai abandonaria el seu fill. És un dels pocs textos en que la Bíblia compara Déu amb una mare. Déu actua com un pare i com una mare, manifesta el seu amor d’una manera que inclou totes les possibles apreciacions humanes.

.............................................................

Mt 6, 24-34

Jesús es dirigeix a la gent pobre que el segueix, que esta preocupada pel present i pel futur, per la subsistència i per la vida, i els convida a posar-se en mans de Déu. Jesús els ensenya que és l’amor total que Déu reclama de nosaltres, i no podrem servir-lo incondicionalment si tenim el nostre cor lligat a les riqueses temporals. Els esdeveniments de la vida present ens exposen a adherir-nos a les coses de la terra, del món, a aconseguir tresors; desitgem la riquesa perquè hi veiem un mitjà per esdevenir lliures ... però es pot produir el contrari, que esdevinguem esclaus del diner, i això pot portar també a la violència. És el Regne que cal buscar per damunt de tot ... “no es pot servir alhora Déu i el diner”.

No hi ha unes prescripcions concretes a seguir, sinó que es proposa un estil de vida. Si creiem que Déu és Pare, ens hem de posar a les seves mans ... i per il·lustrar-ho, ens dóna l’exemple dels ocells del cel i els lliris del camp, a manera de metàfora. Confiar en Déu, però, no ha de donar la impressió que, automàticament, ho obtindrem tot sense cap esforç; tenir confiança en Déu és no enfonsar-nos davant les dificultats, convençuts que Déu està al nostre costat. La seguretat és una necessitat bàsica en l’ésser humà, i Jesús diu que l’hem de saber buscar en Déu i no pas en les riqueses terrenals.

Ens hem d’alliberar de l’ansietat i les preocupacions que omplen els nostres cors, a fi de ser lliures per buscar, sobretot, el Regne de Déu. 

Joan i Roser

les lectures del 7è diumenge de durant l'any. 23 de febrer

Lv 19, 1-2, 17-18

Aquest text és un fragment del anomenat “Codi de santedat”. Presenta una imatge de santedat basada en la responsabilitat amb el pròxim. El camí per arribar a Déu, comença pel respecte a la vida i dignitat de l’altre. La solidaritat que comporta el lligam a l’Aliança, en cap cas pot ser trencada per l’odi, la venjança o la rancúnia; tot home ha de respectar els drets de l’altre.

El Senyor diu “sigueu sants com jo sóc sant”, és una crida a la nostra vocació. Amb el temps, els profetes entendran, i faran entendre al poble, que assemblar-se al Déu Sant és desenvolupar les nostres capacitats d’estimar. Es concreta, també, que amonestar a un altre amb una crítica positiva, per amor, pot evitar que caigui a l’abisme.

El text acaba amb un verset clau: “estima als altres com a tu mateix”.

.............................................................

Mt 5, 38-48

Les propostes que presenten les antítesis poden semblar exagerades, però no són pas un precepte, sinó una invitació. L’antiga llei del talió (Ex 21, 24) ja volia limitar la venjança personal, retornant igual al què s’havia rebut (“ull per ull”), convidava a practicar una estricte llei d’equivalència, però l’ensenyament de Jesús va més lluny.

Cal reconèixer que algunes paraules de Jesús, que ens proposa aquest text, són un xic desconcertants, una mena de provocació: “si algú et pega a una galta, para-li l’altra”. Aquestes afirmacions, però, són imatges dites amb la intenció de que quedi ben gravat el missatge: no s’ha de respondre el mal amb el mal, d’altre manera no es trencaria mai l’espiral de violència, s’ha de vèncer el mal amb el bé.

També és sorprenent l’altra antítesi: “estimeu als vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”, que potser se’ns voldria dir també, expressant-ho d’una altra manera, que estimar als enemics seria pregar per ells perquè canviïn. Sembla plantejar-se una visió de futur, en que Jesús prepararia als deixebles pel que els espera; els enemics se’ls trobaran per tot arreu, i els mostra un adequat comportament per afrontar-s’hi. Cal elevar l’amor per sobre de tota consideració humana, Déu envia el sol i la pluja a tothom, justos i injustos. Jesús ens proposa un nou camí a seguir, el del amor sense límits que, fins i tot, fa arribar als enemics.

Tot fill, mirava d’imitar al seu pare, i Jesús diu que si volem ser fills del Pare del cel, cal que imitem el seu amor indiscriminat cap a tothom.

Joan i Roser

l'ACO avui i aquí: seguir jesús enmig dels pobres

Des de Xarxa de laics, seguim acostant-vos diferents realitats d'experiència i vivència eclesial presents en el nostre entorn de Badalona, Sant Adrià Montgat i Tiana. Aquest cop ho fem a partir del testimoni evangèlic d'homes i dones cristianes en el món del treball: l'ACO, Acció Catòlica Obrera.

Un moviment amb més de 60 anys de vida. Un moviment que segueix sent viu en el mon del treball i la participació ciutadana, ben segur perquè s'ha anat adaptant als temps des de la vida, no des de les formes i les estructures; un moviment que se sap com a mitjà per donar testimoni de l'Evangeli i no com a fi de sí mateix.

Tant de bo el testimoni de vida que ens ofereixen a través d'aquest blog ens sigui d'estímul i ens encoratgi en el compromís i la joia d'anunciar la Bona Nova de Jesús.

Després de l'entrevista podeu llegir el testimoni de dues persones de l'ACO, la Montse i en Joan Andreu.

Catòlica i obrera, un oxímoron o una oportunitat?

Tendir ponts entre els històricament separats móns de l'Església i el treball és una tasca en la que Acció Catòlica Obrera porta implicada més de 60 anys. ACO és un moviment integrat per cristians adults amb la missió de portar el missatge alliberador i de justícia social de Jesús en el context on hi són presents, bàsicament al treball, però també en la participació ciutadana.

...

Per llegir l'entrevista cliqueu el següent enllaç

Llegir l'entrevista