Corpus Cristi: la festa de l'Eucaristia

Corpus Christi és la festa de l'Eucaristia, és el reconeixement públic de la presència de Jesús entre nosaltres. Va ser Pau de Tars, en la carta als de Corint (1Co 11, 23-26), qui primer descriu, cap els anys 50, la institució de l’Eucaristia per Jesús, durant l’últim Sopar. Després, al voltant dels anys 70, apareixen els relats de Marc, Mateu i Lluc. Es presenta l’Eucaristia com un memorial, que vol dir no sols recordar, sinó també tornar a viure.

Joan no té relat de l’Eucaristia, i alguns diuen que la seva eucaristia seria la multiplicació dels pans i peixos, en que n’hi ha per tothom, sense distinció. És curiós que en les esglésies romàniques, molt inspirades en l’evangeli de Joan, hi ha representacions de l’últim sopar en que a la taula, a més del pa i una copa de vi, s’hi pot veure també un peix. Probablement l’art romànic volia combinar així les dues maneres d’explicar l’Eucaristia.

El que en un principi va quedar més palès de l’Eucaristia, va ser el “partir el pa”. “El diumenge ens vam reunir per partir el pa”, llegim en Actes 20, 7. Lluc en el relat dels deixebles d’Emmaús, diu que després que entenen l’autèntic sentit de l’Escriptura, reconeixen Jesús en el moment de partir el pa.

Joan ens parla també del pa, quan Jesús diu: “Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel ... el pa que jo donaré és la meva carn per la vida del món...” (Jn 6, 51). Al començar el seu evangeli, Joan diu que el Verb, la Paraula de Déu, es va fer carn; en la cultura semita, carn volia dir persona, i sang vida. Quan llegim que Jesús ens dóna com a aliment la seva carn, s’està parlant de la seva persona, que és la Paraula de Déu, i beure la seva sang, està dient assumir la seva vida, és fer present el que ell ens va ensenyar, el seu missatge.

L’Eucaristia, en els primers temps es celebrava en cases particulars en la intimitat d’un sopar, intentant fer un vertader memorial; però al anar augmentant el nombre de cristians, les formes de la celebració es van anar canviant, i també deteriorant, posant en perill l’autèntic sentit de l’Eucaristia, i així Pau retreu als de Corint (1Co 11, 20-22) que en alguns sopars eucarístics, mentre uns s’atipen, altres no tenen res per menjar, i si es fa així, l’Eucaristia no té sentit.

La situació, però, no es devia pas resoldre del tot, ja que quan Joan escriu el seu evangeli, cap els anys 90-100, en l’últim sopar no hi descriu la institució de l’Eucaristia, sinó que hi posa “rentar els peus”: l’Eucaristia només té sentit si ens transforma de tal manera que siguem capaços de rentar els peus, de servir, als nostres germans.

El pa de l’Eucaristia, evidentment es donava a la mà, tal i com se suposa el va repartir Jesús. Ciril de Jerusalem, al segle IV, aconsellava que “quan t’acostis a rebre el cos del Senyor, fes com un tron amb la teva mà esquerra. Rep a la mà el Cos de Crist i respon Amén”.

Entre els segles VII-VIII, es va demanar posar un mocador de fil a la mà per rebre el Cos de Crist; el problema era més aviat de higiene, doncs és difícil pensar que un mocador sigui més digna que la mà. Finalment es va iniciar la costum de posar el pa directament a la boca. Els motius no son clars; per una part cal pensar en problemes de higiene: no devia semblar correcte agafar el Cos de Crist amb les mans no gaire netes. Però per altre banda hi devia influir una progressiva i exagerada valoració dels sacerdots, i també un allunyament dels laics que no comprenien el llatí en què s’expressava el sacerdot en la celebració. Tot això va portar, erròniament, a considerar que les úniques mans que podien tocar l’Eucaristia eren les del sacerdot, fomentant així, la distinció de dos estaments cada vegada més diferenciats, la jerarquia i els laics. També es va anar canviant el tipus de pa, primer pa àzim i després l’hòstia actual, que no té res a veure amb el pa original. A l’any 915, el Vaticà (Ordo Romans X) va confirmar la nova modalitat de comunió a la boca.

L’any 1316, Joan XXII va institucionalitzar la festa del Corpus Christi i va proposar la processó, que es va anar estenent per tot Europa, i sembla que, per primera vegada, es va celebrar a Barcelona l’any 1319.

El Concili Vaticà II, al haver canviat els temps i les costums i, sobretot, al rehabilitar el concepte de “poble de Déu”, que som tots, incloent els preveres, i amb una absoluta igualtat de germans, torna a proposar el rebre l'eucaristia a la mà, en relació amb lo qual, en fa un comunicat Pau VI, l’any 1973.

El sacerdoci es de la comunitat, se’ns dóna amb el baptisme i, dins la comunitat s’elegeixen, s’ordenen, preveres per servir la comunitat. La recepció del pa a la mà fa més activa la participació en la comunió, posant més de manifest el sacerdoci que se’ns concedeix amb el baptisme.

Són interessants les reflexions de Ciril de Jerusalem, que abans citava, en quan la delicadesa de rebre el pa consagrat a la mà, i encara hi afegiria que Déu va crear l’ésser humà a la seva imatge i semblança, i el que precisament distingeix l’home dels altres éssers vius i el fa més semblant a Déu, són: el cap, que li permet pensar, raonar, decidir, i les mans, que li donen capacitat per crear, per expressar-se, per acariciar. La mà acull el Cos de Crist i el cap, la raó, diu Amén, ho crec.

Trobo interessant l'escultura d’Henry Moore, que es troba al centre de Paris, davant l’església de Saint Eustache. És un cap lleugerament inclinat sobre una mà ... la màxima representació simbòlica de l’ésser humà.

L’objectiu de la festa del Corpus ha de ser mostrar l’alegria de que Jesús, a traves de l’Eucaristia, es fa present enmig nostre, l’autèntic lloc de presència, pels cristians, és dins d’un mateix, en el que l’Escriptura en diu el cor.

Que tinguem tots una bona Festa !!!

Joan Minguella