"comiendote sabremos ser comida" (Pere casaldàliga)
Gn 14, 18-20
Abram
venia de lluitar, en un país estranger, per alliberar el seu nebot
Lot i, en el camí de retorn, és acollit per un misteriós
personatge, de nom Melquisedec (Melki-Sedeq = Rei de Justícia), rei
de Salem (la futura Jerusalem) i, a la vegada, sacerdot, que li
ofereix pa i vi. Aquest àpat sembla tenir un caràcter religiós,
doncs s’hi uneix una doble benedicció, primer sobre Abram i
després al Déu Altíssim.
Sorprèn
que, com a ofrena, Melquisedec aporti pa i vi, i no pas animals per
sacrificar, com era costum, i Abram li dóna el delme, és a dir, la
dècima part del botí de guerra, lo qual significa que el reconeix
com a sacerdot. Crida també l’atenció el constatar l’existència
d’un sacerdoci abans de la institució legal, que els feia sortir
tots de la tribu de Levi. Es pot, doncs, ser sacerdot de Déu, a la
manera de Melquisedec, sense ser de la tribu de Levi, i així s’hi
identifica Jesús, que ens ofereix també el pa i el vi, en la
Eucaristia.
.....................................................................
.....................................................................
Lc 9, 11-17
“El
dia començava a declinar” i els deixebles suggereixen a Jesús
d’acomiadar la gent perquè puguin anar als pobles a comprar
menjar; als deixebles els preocupa aquesta situació, però no s’hi
impliquen, i Jesús els mostra que el problema també és d’ells, i
els diu “doneu-los menjar vosaltres” ... però si sols tenen 5
pans i 2 peixos. Jesús vol que els deixebles es serveixin del poc
que tenen per compartir-ho amb la gent.
A
vegades, pensem que som, o tenim, poca cosa per fer quelcom, però la
decisió de fer-ho, malgrat tot, pot aconseguir l’objectiu amb
l’ajuda de Déu. Sols a partir del moment en que els deixebles
donen el poc que tenen, s’aconsegueix que hi hagi pa per tothom.
Jesús pren els pans, alça els ulls al cel i els beneeix, els
parteix i els dóna als deixebles perquè els distribueixin a tothom;
fa pensar en l’Eucaristia.
Probablement,
no tota la gent reunida estava sense provisions, encara que sí
alguns no portaven res. Es podria interpretar , també, que la gent,
veient com Jesús i els deixebles donaven exemple de compartir tot el
que tenien, els cors se’ls hi obriren, i els que tenien menjar, el
van també compartir amb els que no en portaven, i tothom va poder
menjar. El vertader miracle hauria estat l’obertura dels cors de la
gent, davant de l’exemple donat.
Una
lliçó a tenir molt en compte, en la nostra actuació personal.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada