"Déu ha visitat el seu poble"
1Re 17, 17-24
Elies, enmig d’una gran
sequera i fam, troba refugi a casa d’una viuda pobre, que l’acull
i comparteix amb ell tot el que té. El fill de la viuda cau malalt i
mor. En aquell temps, una mort prematura era considerada com un
càstig, i la viuda pensa que la presència d’Elies ha sigut la
causa de la mort del seu fill, com un càstig pels seus pecats: “has
vingut per fer presents a Déu les meves culpes, i fer morir el meu
fill”.
Elies puja el noi a la
seva habitació i s’estira sobre d’ell tres vegades (tres és
símbol de l’actuació de Déu), i prega a Déu que li retorni
l’ànima, expressant així, que amb la pregària s’aconsegueix
retornar la vida.
Al retornar la vida al
fill, Elies dóna molt més que una curació física ... porta la
dona a la veritat: la mort no és un càstig, i Déu és el Déu de
la vida. Un altre missatge és que Déu no reserva pas els seus
beneficis pel poble d’Israel, sinó que els dóna a tota la
humanitat.
.....................................................................
Lc 7, 11-17
Ningú demana res a
Jesús, és ell qui pren la iniciativa, per pura gràcia. Les
llàgrimes de la viuda l’impressionen, i diu “no ploris”. No
torna la vida al fill a causa de la fe, sinó perquè queda colpit
per la situació de la viuda, que sense marit ni fills, no disposaria
de recursos per viure.
Les viudes, segons la
tradició bíblica, eren vulnerables, i més encara si no disposaven
d’un fill baró, que els garantís seguretat i dignitat, quedaven
totalment desemparades.
Jesús, al tornar el fill
a la viuda, no sols mostra el seu poder, sinó el seu amor i la seva
tendresa, malgrat que tornant la dignitat a la dona, transgredia les
regles excloents d’aquella societat. Jesús ve a fer-se solidari
amb els dolors humans, però també a portar consol i esperança ...
fins i tot sense por de tocar un mort, amb lo que el podrien
considerar impur.
El poble queda esglaiat,
i reconeix en Jesús un profeta, però també “Déu ha visitat el
seu poble”. En l’Antic Testament, “visitar” dóna a entendre
una intervenció salvadora de Déu. El text dóna un doble testimoni,
del poder i de la tendresa de Déu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada