2Sa 12, 7-10. 13
David
va cometre un adulteri i un crim: pren la dona d’Uries i, per
encobrir la seva acció, envia Uries a primera línia del front, per
així assegurar-se de que el mataran. El profeta Natan li retreu la
seva conducta i li explica la història d’un home ric que pren
l’únic anyell d’un pobre, per oferir un àpat als seus
convidats. David, que havia estat pastor i coneixia el valor afectiu
d’una ovella, diu: “Aquest home mereix morir” ... “Aquest
home ets tu!”, li respon Natan. David, amb un harem ple de dones,
es fa portar al llit l’única dona d’Uries, un oficial seu.
Natan, el profeta, parla
en nom de Déu. David, que com a rei, està encarregat de guiar el
poble seguint els manaments del Senyor, ha menyspreat el Senyor
infringint la Llei. David, però, no intenta justificar-se, sinó que
reconeix el seu pecat, i el profeta li pot anunciar el perdó de Déu:
“... no moriràs”. Però els nostres actes porten els seus fruits
i, des d’ara “l’espasa no s’apartarà de casa teva”... tres
dels seus fills van morir violentament, encara que això no és pas
un càstig de Déu, però l’oracle de Natan invita a veure-hi una
conseqüència del seu pecat.
.....................................................................
Lc 7, 36-8, 3
Sovint
trobem Jesús en àpats amb companyies diverses que, per ell, són la
ocasió d’aportar als homes el seu missatge. Avui el veiem a casa
del fariseu Simó. Cal situar-se en l’escena: la porta esta oberta
i els convidats estan ajaguts sobre un divan, a l’entorn de la
taula, amb els peus cap enfora. Això explica que la dona podés
entrar i arribar als peus de Jesús; un notable atreviment entrar a
casa d’un home socialment pur, sent ella impura. Jesús, però, no
la refusa, i mostrant ella una gran fe, li cauen les llàgrimes,
apropant-se a Jesús amb gestos poc convencionals.
Jesús no dubta en
acostar-se als pecadors, és misericordiós, però això no ho entén
el fariseu Simó, que compleix la Llei i es té per just ... i als
ulls de l’amfitrió, si Jesús fos profeta, sabria que aquesta dona
és una pecadora.
La gran qüestió és el
perdó. Què fa obrir-se al perdó, el recurs a la Llei o la fe? ...
Jesús explica una paràbola i pregunta quin dels dos deutors
estimarà més, i contrasta els gestos de la pecadora amb les
omissions del fariseu; el contrast entre les dues menes de “deutors”,
segons la paràbola. Després diu a la dona “Els teus pecats et són
perdonats”, però “qui és aquest ...? es pregunten els
convidats.
Al final del text es veu,
amb sorpresa, que no sols els Dotze acompanyen Jesús, sinó que, en
contra de la costum dels rabins, també va rodejat de dones, algunes
amb nom i tot. És una actitud de ruptura, que encara ara costa
d’acceptar.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada