de Joan Torras i Viver
Am 7,
12-15
Betel
(=casa de Déu) era un santuari molt antic, Jacob va posar aquest nom al lloc on
se li va aparèixer el Senyor (Gn 35, 14-15). Era l’equivalent, al nord, del
Temple de Jerusalem. Cap l’any 750 aC, sota el regnat de Jéroboam II, és quan
Amós hi va. Betel tenia també una significació política; en la defensa que en
fa el seu sacerdot, hi ha els interessos del rei.
Amós,
criador de bestia a Judà, és cridat per Déu a anar al Regne del Nord per
denunciar-hi els abusos de luxe i riquesa, amb menyspreu dels pobres: “la casa
de Déu havia esdevingut casa d’iniquitat” (Am 5,5).
Amassià,
assalariat del santuari de Betel, vol foragitar-lo, i que vagi a fer de profeta
a Judà, el seu país. El profetisme, però, no és pas una feina o ofici a canvi
d’un salari, el profeta és un home lliure que sols depèn de Déu. “Fer l’ofici
de profeta”, li diu Amassià, comparant-lo a un funcionari ... que és una
temptació, dins les activitats religioses, però un entrebanc per la creativitat
i la renovació.
..........................................................
Mc 6, 7-13
Comença una
nova etapa en el procés del seguiment de Jesús: l’etapa de la missió. Jesús
associa els seus deixebles a la seva missió, i en fa Apòstols (=enviats). El
lector dels anys 70, es veia reflectit en aquests “enviats”, doncs, en aquell
temps, el moviment de Jesús ja estava només en les seves mans.
Jesús els dóna tres consignes:
1)
aneu de dos en dos. Davant un tribunal, calia fossin dos per donar testimoni, i
l’evangelització és un afer de testimoniatge. La companyia és també
recolzament, força, motivació per acomplir la missió i per vèncer les dificultats;
el seguiment de Jesús no és un afer privat, és una responsabilitat comunitària.
2)
emporteu-vos sols l’estrictament necessari. Els únics instruments han de ser
els de la marxa per la missió. Cal un despreniment que només posa la confiança
en Déu, i no en els diners, comoditats i seguretats.
3) no us deixeu impressionar per un possible refús ... tot just venen
d’assistir al refús de Jesús per la gent del seu poble. “Espolseu-vos la pols
dels peus”, és com dir no hem volgut prendre res, fins la pols us deixem ...
però també pot ser un signe de separació; els jueus feien una cosa semblant
quan tornaven d’un poble pagà.Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada