.jpg)
Jr 23, 1-6
La
metàfora del pastor, era habitual per parlar dels reis, especialment a partir
de David, pastor que va esdevenir rei. Un bon rei és aquell que, com un pastor,
vetlla per la seguretat i prosperitat del seu ramat, el poble.
El
comportament dels reis, però, no ha estat bo i han conduit el país al desastre:
Jerusalem ha estat envaïda, el Temple destruït i el poble deportat a Babilònia.
Dins aquest context, el profeta Jeremies porta un missatge d’esperança: un dia,
potser llunyà, però cert, per fi vindrà un bon rei, a través del qual Déu
exercirà la funció de bon pastor. I aquest missatge el reafirma citant per cinc
vegades “Ho dic Jo, el Senyor”.
Després,
la mateixa promesa és represa amb una altra imatge: “germinar”, que evoca el
creixement d’una llavor. Els profetes n’han fet la imatge d’una esperança ben
precisa, la de veure complides les promeses fetes a David, les de l’arribada
d’un Messies ... dret, justícia i seguretat, vet aquí a què aspira el poble i
que aportarà el Messies. Pels cristians, aquest oracle de Jeremies s’acompleix
en Jesús, el Messies.
..........................................................
Mc 6, 30-34
Quan tornen els deixebles,
tenen necessitat d’explicar les seves vivències a Jesús, però hi ha tanta gent
que Jesús decideix marxar, per buscar un xic de calma, igual a com ho havia fet
en altres ocasions semblants ... però la gent els va seguir.
Cal remarcar el fort sentiment que
s’apodera de Jesús al veure tanta gent, al baixar de la barca ... “li va
commoure les entranyes” (mot grec = lo més profund de l’ésser), doncs “eren com
ovelles sense pastor”, i es disposà a ensenyar-los, amb el que es podria
presentar Jesús com el Pastor messiànic anunciat pel profeta.
Després de la reconstrucció del
Temple, al tornar de l’exili a Babilònia, les lleis de purificació dominaven la
religió jueva, convertida en un simple compliment d’unes normes (613
preceptes), amb lo que Jesús mostrava un desacord, i al sentir-lo parlar, la
gent acceptava la seva ensenyança i hi veien el pastor que, en lloc de
dispersar, els reunia. És per això que Jesús prescindeix del descans i
l’aliment, a fi de seguir instruint-los.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada