Primero es el pan, después la libertad. La libertad con hambre es una flor encima de un cadáver. Donde hay pan allí está Dios. Dios se hace pan. La tierra es un plato gigantesco de arroz, un pan inmenso y nuestro para el hambre de todos. La Biblia es un menú de pan fraterno. Jesús es el pan vivo. El universo es nuestra mesa. (Pere Casaldàliga)
2Re 4, 42-44
Eliseu, reconegut com “un
home de Déu”, és a dir, un profeta, actuava en el Regne del Nord, cap els anys
850-800 aC. Era el successor del profeta Elies, i estan en un context de fam i
pobresa.
Un home li porta 20 pans d’ordi;
sembla es tracta dels pans de les primícies, de la primera collita, que calia
oferir a Déu (Lv 23, 17), i Eliseu, en nom de Déu, diu al seu servent que els
doni a la comunitat, perquè en mengi tothom, malgrat que la raó humana
considera que no és possible que en pugui menjar tanta gent. Però l’autor del
text convida a passar a una altra dimensió: “això diu el Senyor”. A partir
d’aquest moment, amb la intervenció de Déu, ja no hi ha mesura.
..........................................................
Jn 6, 1-15
Quan la
gent va veure els senyals que Jesús feia amb els malalts, es van disposar a
seguir-lo en massa. L’efervescència era particularment gran els dies que
precedien la Pasqua, i l’evangeli precisa que “s’acostava la Pasqua”, dada
important per la comprensió de l’abast del relat.
És
important notar moltes al·lusions a textos de l’Antic Testament. “Pujà a la
muntanya”, és simbòlic, Joan ens vol fer entendre que Jesús va oferir un signe
de que el banquet messiànic, anunciat per Isaïes, ja és allà: “En aquesta
muntanya, el Senyor de l’univers oferirà un banquet a tots els pobles” (Is 25,
6). “S’hi assegué”, símbol del mestre, que adopta aquesta postura per ensenyar.
“Hi havia molta herba” fa pensar en el Salm 23: “El Senyor és el meu pastor ...
em fa descansar en prats deliciosos”, i vol fer entendre que un bon pastor
(imatge messiànica) porta el seu remat cap a un bon pasturatge.
El
problema no es soluciona comprant, sinó compartint. D’entrada, Jesús accepta la
modesta aportació d’un noi, que tenia cinc pans i dos peixos. El miracle, però,
no és tant la multiplicació dels pans, sinó el que esdevé a l’interior dels que
escoltaven Jesús. Interpel·lats per les seves paraules, cadascú va posar en
comú el poc que tenia, que es va multiplicar, en va menjar tothom, i encara en
va sobrar per omplir 12 cistells, que evoca la totalitat del poble.
Cal
reconèixer els límits humans, no hi ha prou diners, però a la vegada descobrir
la grandesa d’una col·laboració, per petita que sigui, a l’obra de Déu. Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada