Dn 7, 13-14
Per
entendre el text, cal anar una mica abans i una mica desprès. El
profeta Daniel ens descriu una visió: veu quatre bèsties
monstruoses (els imperis dominants), que sorgeixen del mar (el poder
del mal). Un ancià vestit de blanc (que tothom entén que es tracta
de Déu) venç les forces del mal, i apareix un Fill d’home enmig
dels núvols del cel, a qui li dóna el poder i la reialesa, diferent
de la dels reis de la terra.
És un missatge
d’esperança, en un temps de dominació grega, sota Antioc Epifane.
És com dir al poble, que ara estan dominats i perseguits, però la
seva alliberació s’apropa i serà definitiva.
Daniel parla de fill
d’home (=un home) però, en els evangelis, és sols Jesús qui
parla d’aquest personatge, referint-se a si mateix. Hi ha, però,
una petita modificació gramatical, Jesús es diu “Fill de l’Home”,
que fa pensar en la Humanitat. Jesús es mostraria com el portador
del destí de tota la Humanitat, seguint Dn 7, 18: “el poble sant
de l’Altíssim rebrà la reialesa i la posseirà eternament ...”.
..........................................................
Jn 18, 33-37
En
el decurs de la seva vida, Jesús sempre havia defugit la pretensió
del poble de fer-lo rei (rei seguint els criteris del món, que els
alliberés de Roma) i, precisament ara, abandonat, anorreat i
condemnat, es reconeix rei.
Davant Pilat, encarregat
de defensar el poder polític de Roma, Jesús no refusa el títol de
rei, però en precisa el sentit: no ho és com els reis que havia
tingut Israel, “la meva reialesa no és d’aquest món”. Quan
Joan utilitza la paraula “món”, és una manera de referir-se a
tot el que contradiu el projecta de Déu; no és pas una referència
a que el reialme de Jesús pertany a una dimensió espiritual, i fora
de la realitat en que vivim. Si fos així, seria deixar de reconèixer
el compromís de Jesús, especialment amb els pobres, durant la seva
vida pública. De ser sols de caràcter espiritual, no hagués
preocupat a les autoritats jueves i, segur, no hagués acabat a la
creu. Aquest rei, que és Jesús, no té cap altre ambició que el
servei als demés, donant testimoni de la Veritat que, en sentit
bíblic, és Déu mateix, de qui Jesús n’és la Paraula.
“Tu ho dius: jo sóc
rei”, sembla com si Jesús deixés a Pilat la responsabilitat
d’aquesta afirmació. Seria una manera de subratllar la diferència
de contingut que Pilat i Jesús donen a la idea de rei.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada