Ac
13,
14. 43-52
Pau,
junt amb Bernabé, arriba a Antioquía de Pisídia i, com tot jueu
practicant, el sàbat va a la sinagoga i, en signe d’acolliment, li
donen la paraula. Pau els parla de Jesús com el Messies esperat pels
jueus, i és ben acollit pels assistents: jueus, i prosèlits (no
jueus, pagans, convertits).
El sàbat següent, una
gran gentada esperava Pau a la sinagoga, cosa que preocupa als jueus,
i quan comença a parlar, engelosits pel seu èxit, es posaren a
contradir les seves paraules ... però els pagans semblaven més
disposats a acceptar-les. Tenien la idea de que calia anunciar la
paraula de Déu primer als jueus, però això va comportar un
capgirament del pensament de Pau, que el condueix a que l’evangeli
de Jesús sigui anunciat i conegut per tothom, sense importar
fronteres, races, ni classes socials, i el fa decidir a portar el
missatge de Jesús als pagans, encara que sense refusar els jueus.
...................................................................
Jn 10, 27-30
Jesús
estava en el Temple i els
jueus li pregunten si és ell el Messies. Esperaven un Messies reial
i poderós, que els alliberés dels romans, però Jesús no respon ni
si, ni no; vol ser guia del poble d’una manera radicalment nova, a
la manera d’un pastor que estima i condueix les seves ovelles;
rei-pastor era una expressió habitual en la historia d’Israel, i
David n’era la figura paradigmàtica d’aquest “pastor” (Ez
34, 21-28).
Hi ha una relació
d’amistat i d’amor entre Jesús i les seves ovelles, els qui
creuen en ell: “escolten la meva veu, jo les conec i elles em
segueixen”. Conèixer, en terminologia bíblica, té un sentit més
profund i més íntim que el que nosaltres li donem.
Però Jesús encara va
més lluny: “Jo els dono vida eterna ...” ¿qui pot donar la vida
eterna sinó Déu?. Però encara més: “ningú me les arrencarà de
les mans ...ningú podrà arrencar res de les mans del Pare”; posa
les dues frases a un mateix nivell, i acaba dient el que ja semblava
deduir-se: “jo i el Pare som u”. Pels interlocutors, això era
inacceptable, contrari al que cada dia proclamaven, “escolta
Israel, el Senyor nostre Déu és el Senyor U”, ja que semblava
voler dir que Jesús, un home, es feia Déu. Això justifica que,
després, el volguessin apedregar.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada