Ml 3, 19-20
Després l’entusiasme pel retorn de
l’exili a Babilònia, les decepcions s’acumulen, i el relaxament
deteriora les costums i la fe, tant dels sacerdots com del poble.
Veuen els seus camps ocupats per estrangers, l’abundància de
cultes pagans i el Temple destruït ... ¿on és Déu?
És aleshores quan el profeta
Malaquies llança el seu crit d’esperança. S’esforça en tornar
la moral al poble, i els diu que Déu prepara la seva vinguda, “el
dia del Senyor ... abrusador com un forn”, imatge de l’amor
infinit de Déu ... que abrusa. Això, però, no impedeix que es
parli també d’un judici, en una imatge ambivalent del sol: llum i
calor. Uns cremaran com la palla, però d’altres veuran brillar la
llum de la salvació, enmig de la foscor, el dolor i la mort.
Aquesta ambivalència es dóna en
tothom, tots tenim coses bones i dolentes, i cal esperar que el sol
de Déu cremi les dolentes, com la palla, i faci germinar les bones
amb la seva llum.
.............................................................................
Lc 21, 5-19
Un grup remarca la grandiositat del
Temple, que és símbol de la que ostenten els escribes i mestres de
la Llei, identificats amb les estructures socials, polítiques i
religioses d’Israel; són més importants els sacrificis i rituals,
que la misericòrdia i la justícia social, que són les actituds que
demana Déu. És per això que Jesús diu que el temple serà
destruït, doncs no promou una relació adequada amb Déu i els
germans, sinó que porta a divisions socials i injustícies. Llur fe,
llur religiositat, es recolza en aquestes pedres ... però d’això
no en quedarà pedra sobre pedra, els diu Jesús.
Es trobaven bé en el “sistema”
del Temple, però Déu no mira les grandeses de pedra, ni els
magnífics ex vots, sinó que busca un poble on poder-hi habitar. La
vinguda del Senyor, fa passar aquest món dins l’eternitat de Déu,
i això representa un capgirament, que s’expressa, simbòlicament,
amb un llenguatge apocalíptic.
En aquesta situació caòtica, amb la
que respon Jesús, Lluc s’inspira en l’ambient real que viuen els
cristians en l’època en que ho escriu. Jesús, també, els vol
prevenir del possible engany amb falses promeses, que els portés a
abandonar la tasca i la lluita, deixar-ho córrer ... però cal
continuar. Els deixebles seran perseguits, però el mateix Jesús els
donarà saviesa per resistir-ho ... i “amb la vostra perseverança,
obtindreu la vida”. Paraules d’encoratjament pels cristians de
tots els temps.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada