Ex 34, 4- 6. 8-9
Després que el poble
adora el vedell d’or, Moisès acudeix a Déu perquè els perdoni, i
puja al Sinaí per renovar l’Aliança.
Déu baixa enmig d’un
núvol i proclama Ell mateix el seu nom, és Ell qui es dóna a
conèixer dins la humanitat. L’Aliança és renovada per iniciativa
del mateix Déu, que ve a l’encontre dels homes; Déu sempre ens
acompanya, encara que no sempre som capaços de percebre com ho fa,
com se’ns fa present.
“Déu compassiu i
benigne ...”. Moisès sembla que ha comprés bé el que aquesta
expressió significa, ja que en dedueix “... vos ens perdonareu
les culpes ...”, malgrat que el poble és “rebel al jou” que el
manté unit a Déu per l’Aliança, i no sempre es deixa conduir, ni
segueix el camí adequat.
...........................................................................
Jn 3, 16-18
Déu
estima la humanitat, ja l’havia salvat en temps de Moisès. La
novetat del Nou Testament, és el do del seu Fill per la salvació
dels homes, que no s’aconseguia amb la insistent veu dels profetes.
Déu ha estimat tan el món, fins el punt d’enviar-hi el seu Fill,
a fi de que es salvin els qui creguin en ell.
Alguns, però, el “creure
en ell”, ho tradueixen per “adherir-se a ell”, amb el que se’ns
voldria dir quelcom més, seria unir-se a ell d’una manera
inseparable, evocant la imatge de la vinya i els sarments (Jn 15,
1-8): els sarments necessiten estar adherits al cep per donar fruit.
És units a Jesús que serem capaços d’actuar correctament.
La conversa de Jesús amb
Nicodem, seria una meditació sobre les relacions entre el Pare i el
Fill, i la seva repercussió sobre nosaltres; la font de salvació és
l’amor de Déu. És suficient creure per ser salvats, però no ho
serem si no volem: som lliures de creure o no.
En moltes ocasions, Jesús
ha parlat de Déu com a Pare, i en el seu bateig, i també en la
transfiguració, es sentia la veu de Déu dient: “aquest és el meu
Fill, el meu estimat”. Jesús també ha parlat sovint de l’Esperit
d’amor, que l’uneix al Pare i, fins i tot, amb el seu alè, envià
l’Esperit dins nostre. És tot aquest conjunt de revelacions sobre
el misteri de Déu, que la tradició cristiana ha volgut expressar
amb el nom de Trinitat, que va començar a utilitzar Tertulià a
principis del segle III; Ireneu de Lió ho interpretava dient que
Jesús i l’Esperit són les dues mans de Déu amb les que actua en
el món.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada