Dt 8, 2-3. 14-16
El
text comença per “recorda’t”. Fer memòria del nostre passat,
forma part de la història de la fe, de la història de salvació; la
memòria d’un poble, és com les arrels d’un arbre, que ara no es
veuen, però en realitat, l’arbre viu gràcies a elles. Moisés
recorda al poble que, en el decurs de la marxa pel desert, malgrat
les proves i dificultats que van patir, Déu ha estat sempre present
i mai l’ha abandonat. Volia mostrar, d’una part, la pobresa del
poble i, per altra, la sol·licitud constant de Déu envers ell,
doncs d’altra manera s’haguessin mor.
Aquest
text va ser escrit en una època en que el poble, instal·lat a
Canaan, s’estava oblidant de la fidelitat a l’Aliança, i tenia
de superar un nou perill: la idolatria dels cananeus. Havien
d’aprendre que “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula
que surt de la boca del Senyor” (DT 8, 3). Déu està sempre al
nostre costat, i dóna el pa de la seva paraula (com el mannà), i
l’aigua de vida eterna (com el doll que en fa brollar de la roca).
...........................................................................
Jn
6, 51-58
És
difícil entendre aquest text, si abans no s’explica el significat
dels simbolismes que s’utilitzen.
“Carn”
vol dir persona, designa la condició humana. “Sang” és símbol
de la vida ... però “ningú ha de menjar la sang” (Lv 17, 12),
és per això que els jueus no entenien Jesús. “Menjar” o
“beure”, és assumir, identificar-se, amb lo que es menja o es
beu; trobem aquest sentit en llocs de l’AT: “menja això que
reps. Menja’t aquest escrit i ves a parlar a Israel” (Ez 3, 1)
... “quan m’arribava la teva paraula, jo la devorava ...” (Jr
15, 16). Calia menjar, empassar-se la Paraula (= la carn o el pa),
per assimilar-la i poder-la proclamar.
Quan
es va escriure aquest evangeli, la pràctica de la eucaristia estava
ja sòlidament establerta, i és a la llum d’aquell Sopar (que Joan
no descriu) que es comprenen les paraules de Jesús.
Amb
aquest llenguatge simbòlic, Jesús ens vol dir que la seva història
personal (la carn) i la seva vida (la sang), han estat per donar-nos
vida a nosaltres, i seguir-lo comporta assumir, adherir-se, al
missatge que ens ofereix la seva persona durant tota la seva vida.
...........................................................................
Jn 6, 51-58
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada