Ac 1, 1-11
Els
deixebles no comprenen massa el projecta de Déu, esperaven un rei
temporal, però Jesús els diu que Déu enviarà quelcom d’Ell
mateix, el seu Esperit, per establir un regne nou: el Regne de Déu.
Els
relats d’ascensió i ocultament, eren un recurs literari freqüent
en el món antic, tant greco-romà com jueu, que pretenien
escenificar així el final gloriós d’un personatge.
A
l’AT, Elies diu a Eliseu que heretarà el seu esperit profètic si
el veu mentre es endut cap el cel; així succeeix i Eliseu hereta
l’encàrrec de continuar la missió d’Elies. Els deixebles,
veient com Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de
Jesús, i reben l’encàrrec de proclamar-la. El fet que Jesús
desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de
Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu.
“¿Perquè
esteu mirant el cel?” diuen els homes vestits de blanc ...
l’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de
desenvolupar la seva tasca; el missatge pasqual s’ha d’encarnar
en la vida dels homes.
L’Ascensió és la fi
d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença
un altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església
que neix.
..........................................................................
Mc 16, 15-20
L’evangeli de Marc
acaba en 16,8. El text restant va ser afegit posteriorment, ja en ple
segle II, inspirat en textos de Lluc i de Joan.
Jesús s’acomiada dels
deixebles amb un encàrrec “anuncieu l’evangeli a tota la
humanitat”, no sols als jueus. La salvació s’ofereix a la
humanitat sencera, però la fe n’és una condició fonamental. Els
que es convertiran amb el missatge dels apòstols, és a través del
baptisme que formaran part del grup de seguidors, i es salvaran, i
Jesús afegeix els senyals que acompanyaran als qui hauran cregut.
Quatre d’aquets cinc senyals són ja expressats, com a manera
d’actuar, dins els Fets dels Apòstols, però aquí no reservats
als missioners sinó a qualsevol creient. Són signes molt
relacionats a la manera de pensar d’aquell temps, la malaltia, el
mal, però a nosaltres ens caldrà donar senyals actuals, que facin
evident la nostra fe en Jesús.
Després, Jesús “fou
endut al cel”, amb el que es vol posar l’accent en el fet que la
seva recepció i el asseure’s “a la dreta de Déu”, són
conseqüència d’un acte del mateix Déu, que el crida cap a Ell. A
la terra, Jesús va ser refusat, però en el cel, és portat a un
lloc d’autoritat.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada