No defugis el risc....Confía!
Is 50, 5-9
Probablement,
la clau del text està en el verset anterior: “... Un matí i un
altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer”.
L’home que parla aquí és alimentat per la Paraula de Déu, i és
per això que el persegueixen, però també li dóna força per
afrontar la persecució.
Es evident que Isaïes no
pensava en Jesús quan va escriure això, sinó en el poble d’Israel,
servidor de Déu, perseguit durant l’exili a Babilònia. Ens vol
descriure la relació que uneix el Servidor al seu Déu, i no és
sorprenent que, després, s’hi hagi volgut veure una imatge del
Jesús de la Passió.
Una característica
cabdal és la confiança, “escoltar” la Paraula. Els profetes
insisteixen “escolta Israel”, que vol dir la confiança en Déu,
passi el que passi, doncs la fidelitat a la missió confiada implica
la persecució, que Isaïes descriu de manera molt realista.
El camí de la justícia,
la misericòrdia i la solidaritat, no és un camí de roses, la
persona que hi opta ha de preparar-se pel refús i, fins i tot per la
mort.
.........................................................................
Mc 8, 27-35
La gent identifica Jesús, des
del punt de vista jueu, com Joan Baptista, Elies, o un profeta, però
Pere s’atreveix a donar una declaració extraordinària: “Tu ets
el Messies”. Jesús no refusa el títol, però prohibeix dir-ho (el
“secret messiànic”), encara és aviat per dir-ho a tothom, ja
que si bé és el Messies que esperaven, no és pas tal i com
l’esperaven.
Jesús ens ve a salvar,
però amb la senzillesa d’un home qualsevol i passant serioses
dificultats, que assumirà; però Pere pensava
encara en un Messies gloriós i amb poder, del qual ells en podrien
participar; “es posà a renyar-lo”, i Jesús li diu Satanàs (=
obstacle) ... “no veu les coses com Déu, sinó com els homes”.
Jesús diu a la gent i
als deixebles, que el qui vulgui seguir el seu camí “es negui a
ell mateix, que prengui la seva creu ...”. No es tracta aquí de
buscar el sofriment, que Jesús ha mirat sempre d’eliminar, ni de
considerar-lo com un bé, sinó de no defugir els riscos a que pot
portar el donar testimoni de la fe en el Crist.
Si bé quan es va
escriure l’evangeli, i també per nosaltres, tenia sentit el
“prendre la creu”, segur que Jesús ho devia expressar d’una
altra manera, doncs els deixebles no l’haguessin entès; Jesús
encara no havia portat la seva de creu, i la creu, en aquell temps,
tenia un sentit pejoratiu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada