símbols cristians (3)

Quaranta aplicat al temps, significa espera, proba i preparació ... però també tota una vida. Quaranta anys de camí, van ser necessaris per arribar a la Terra promesa; després de quaranta anys, els esclaus sortits d’Egipte ja no hi eren, el poble que hi arriba eren els fills, era un poble lliure, no esclau.

Jesús va passar quaranta dies al desert, on va ser temptat (Mc 1, 12-13) ... Jesús va ser temptat durant tota la seva vida. La Quaresma dura quaranta dies ... per preparar la Pasqua.

Sang la sang és el símbol de la vida, que en la copa de vi que Jesús ofereix durant el Sopar, és dir-nos que dóna la seva vida per defensar el seu missatge com a Paraula de Déu, que ha proclamat en la seva condició de carn, de persona, de cos humà, que ofereix prèviament en forma de pa ... és l’Eucaristia.

Sal la sal, que permet la conservació dels aliments, com ara la carn, apareix com un símbol d’incorruptibilitat. També la sal dóna més gust i sabor als aliments: sense sal els aliments són insípids. Jesús diu als deixebles que “són la sal de la terra” i els convida a donar al món el seu veritable sentit, tot i guardant-lo de la corrupció (Mt 5, 13).

Set és el nombre perfecta dins la Bíblia, que esdevé sagrat pel 7º dia, el del repòs de Déu, i dins la predicació de Jesús, el set continua ocupant un lloc important en l’anunci de la Nova Aliança.

Jesús proclama set malediccions als escribes i als fariseus hipòcrites (Mt 23, 13 s). Quan Pere diu a Jesús si ha de perdonar set vegades, referint-se a la llei del Talió, li respon “no set vegades, sinó setanta vegades set” ( Mt 18, 21-22), on el set pot simbolitzar la plenitud, la totalitat.

En l’Apocalipsi hi ha múltiples referències al set: la visió cal revelar-la a les set esglésies (Ap 1, 11); l’anyell porta set corns i set ulls, que són els set Esperits de Déu (Ap 5, 6); set àngels amb set trompetes (Ap 8, 6).

La tradició cristiana es manté fidel al set: les virtuts teologals, els pecats capitals, els dons de l’Esperit, els sagraments de l’Església catòlica.

Tempesta la navegació és una metàfora de l’existència humana, i la tempesta representa els assalts de les forces del mal, que poden portar al naufragi.

Tres pels cristians és el nombre de la Trinitat. Déu és un, però a la vegada tres ... no sempre fàcil d’entendre-ho. Ho aclareix una mica unes paraules de Ireneu de Lió: “Jesús i l’Esperit, són les dues mans de Déu amb les que actua en el món” ... el Pare i les seves dues mans (Fill i Esperit) són un sol Ésser.

El tres relacionat amb Déu, apareix també en els evangelis: “El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà ...” (Jn 2,1-5) en que es va produir no un “miracle”, sinó com diu Joan un “signe”, que porta a preguntar-se “un signe de què?”. El tercer dia és el dia de l’actuació de Déu, que porta a Jesús a començar la seva missió, i explica en què consisteix: no ve a trencar la Llei de Moisés, que representa les piques de pedra amb l’aigua per la purificació, sinó a canviar-li el contingut. Transforma l’aigua en vi, i el cap del servei troba que aquest és un vi millor.

El tres torna a aparèixer després de la mort de Jesús, que “el tercer dia” va ressuscitar ... Déu torna a actuar.

Vent El vent ha estat associat a la divinitat. En la Pentecosta: “com si es girés una ventada impetuosa ...”, abans que una llengua de foc es possés sobre cada un dels deixebles (Ac 2, 2). El vent i el foc són les dues manifestacions de l’Esperit de Déu.

Vinya en l’Antic Testament esdevé símbol d’Israel, que Jahvè cultiva amb cura i n’espera una producció generosa (Is 5, 1-7), però malgrat la seva atenció, la vinya d’Israel, a vegades, el decep amargament (Jr 2, 21).

Jesús proclama que ell és el vertader cep, i el seu Pare el vinyater; l’ésser humà és el sarment que unit a aquest cep, ha de donar fruit (Jn 15, 1-5).

La vinya és un símbol del Regne del Cel. En la paràbola dels vinyaters homicides (Mt 21, 33-44) el pare, finalment, hi envia el fill, que els vinyaters també maten. Llavors el pare els castiga i decideix confiar la vinya a uns altres vinyaters: el Regne del Cel serà obert a totes les nacions, a tothom.

Joan Minguella