"Una veu crida en el desert: obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí"
Ba 5,1-9
És
un text escrit el s. II aC, durant l’ocupació grega, per un
profeta desconegut que pren el nom de Baruc, que era el secretari de
Jeremies (s. VI aC). És una manera d’adherir-se espiritualment a
Jeremies, el gran profeta de l’esperança, amb un discurs
d’encoratjament, dirigit a un poble amb una evident temptació cap
el desesper.
Baruc reprèn els oracles
d’esperança d’Isaïes, tornant a dir que Déu aplanarà els
camins per retornar a Jerusalem (Is 40, 3-4 i Is 49, 11) i
s’aixecaran arbres per donar ombra al camí. Tots aquests textos,
però, es referien a la deportació dels jueus a Babilònia, i d’això
havien passat ja molts segles. De fet, el text de Baruc va dirigit a
les comunitats disperses dins el món greco-romà (la diàspora), que
se sentien exiliats de Jerusalem. El profeta anuncia que el projecte
de Déu sobre Jerusalem, es realitzarà sense cap dubte, i reunirà
“els fills de llevant i de ponent”, la humanitat sencera ... i
això és una esperança per tothom.
Anys després, l’evangeli
actualitzarà aquests textos veient-hi l’anunci de la vinguda de
Jesús.
...........................................................
Lc 3, 1-6
L’entrada en escena de
Joan Baptista és solemne i s’inscriu dins la història d’Israel,
citant els poders polítics i religiosos d’aquell temps, i també
els llocs, tant jueus com pagans, potser per suggerir que la salvació
que ve, afecta a tothom.
“Déu va comunicar la
seva paraula a Joan ... en el desert”, lloc on predisposa més
acollir-la. Malgrat ser fill d’un sacerdot, Joan pren distància
del Temple, i es reuneix amb la gent al desert, “... proclamant un
baptisme de conversió”. La conversió ha estat sempre tema de
predicació dels profetes.
Quan Joan vol cridar el
poble a la conversió, al canvi de mentalitat, s’utilitzen les
paraules del profeta Isaïes; és una manera de tornar a dir que Joan
actua com un profeta. Així Lluc, rellegint Isaïes, hi descobreix un
altre camí d’alliberament: no són sols els exiliats a Babilònia,
sinó que hi afegeix, “tot home veurà la salvació de Déu”.
“Prepareu el camí del
Senyor ...”, a cadascú correspon veure quines renuncies comporta
aplanar muntanyes, o aixecar valls: cal orientar els nostres camins
perquè ens portin cap a Déu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada